Només ens en sortirem d’aquesta
epidèmia la gent gran si arribem a la conclusió que les castanyes no ens les traurà
del foc ningú més que nosaltres mateixos, si no ens arronsem en un racó. Hem de
tenir ganes de sobreviure posant-hi tota la nostra voluntat i per aconseguir-ho
de primer cal ocupar totes les hores del dia en activitats, les que siguin, per
estrambòtiques que puguin semblar; la qüestió és bellugar braços i cames i encebar
el cap. L’exercici físic i mental no s’ha de deixar de banda mai, per
limitacions que hom tingui. Hi ha mil maneres d’engiponar-s’ho per mantenir-se
en forma, i per poc que es faci, si es fa tot el que es pot, ja és molt. I
tampoc s’han de deixar rovellar les neurones, si no agrada llegir, escoltar
música, veure pel·lícules una mica amb cura i ulls o reportatges sobre viatges,
per exemple, es pot recórrer als clàssics jocs de taula o inventant-se’n de
nous, repassar els àlbums de fotos familiars, ordenar els calaixos dels armaris
a la recerca d’andròmines que pensàveu havíeu perdut... El que vulgueu imaginar-vos,
menys tombar-vos al sofà la major part del dia. I si us mireu la tele, procureu
seleccionar programes que us enriqueixin culturalment i que no us enterboleixin
ni el cervell ni el bon gust; mireu informatius de solvència i objectivitat en
la proporció justa, només per estar al corrent de la situació; però, no hi
perdeu ni un minut més perquè us faran perdre l’oremus veient com es
contradiuen ells mateixos o responen a les preguntes concretes tirant obertament
pilotes fora. I quan sigui de nit procureu dormir les hores necessàries per llevar-vos
descansats i relaxats, si pot ser sense recórrer a cap potinga.
I ara que parlo de
potingues: no deixeu de prendre al peu de la lletra la medicació que teniu
prescrita per a les vostres patologies cròniques. No us faci mandra de fer-ho,
perquè si no som el màxim d’auto-exigents en aquesta matèria potser no ens morirem
del virus però ens deixarà fora de circulació la pressió o el sucre mal
cuidats. I, sobretot, no mengeu qualsevol cosa per anar de pressa i no tenir
feina. Cuineu cada àpat amb la il·lusió que mantenir una dieta equilibrada és
més que mai imprescindible en aquestes circumstàncies. Tampoc s’ha de ser una
Ruscalleda per preparar un arròs bullit, un plat de llegums, un puré de
patates, una bona amanida, una truita, un plat de pasta o una trista sopa d’all,
per exemple; no cal més que la voluntat de posar-s’hi. Esclar que resulta més
còmode i ràpid endrapar un sandwich o escalfar un plat precuinat al microones;
però, això no ens convé. I si ens engresquéssim a cuinar alguna recepta una
mica més complicada i imaginativa, dòmino! No només ens entretindrà la
preparació, sinó que el resultat ens aixecarà fantàsticament l’autoestima. En resum,
el que vull insistir-vos és que no us deixeu abatre, perquè si us acovardiu el
microbi dels collons s’hi rabeja encara més amb els que es posen de genolls. L’hi
heu de plantar cara seguint totes les instruccions higièniques i sanitàries que
ens repeteixen a cada instant; però, sobretot, ensenyant-li les dents.
Abans no me’n descuidi:
féu cada dia la bona obra de parlar amb familiars o amics que sabeu viuen sols.
La soledat és la principal enemiga de la moral; però, si una persona sola cada
dia rep tres o quatre trucades i pot parlar una estona, l’exercici de fer anar
la llengua també és beneficiós per les dues bandes, ja no s’ho passarà tan
malament. La meva reflexió d’avui la deixo aquí: rebel·leu-vos a portar
indefensos l’etiqueta de fràgils i vulnerables que ens han penjat a la gent
gran. Demostreu que sou més forts del que es pensen i que si som vulnerables i fràgils,
no és perquè siguem persones d’edat sinó perquè ens en han fet tornar, de
fràgils i vulnerables, els que han manat els darrers anys regatejant-nos els
mitjans per passar la bona vellesa que ens mereixem, oimés després de treballar-la
durant quaranta anys.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada