PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 16 març
2020)
Encara que se’ns vengui que disposar d’una exhaustiva
informació a totes hores sobre l’evolució de l’epidèmia ens ajudarà a entomar
millor el confinament, no us ho cregueu pas perquè no tothom està preparat
anímicament per un bombardeig continuat de noticies. Si no s’organitzen les
hores de clausura a casa de manera que s’estigui actiu física i mentalment,
dintre de pocs dies quedar-se tancat a més de quatre se’ls farà insuportable i
podem assistir a reaccions molt penoses. A la meva manera de veure, auto-confinarse
per molt dures que siguin en les condicions que estem obligats a fer-ho, no ens
ho hauríem de prendre com una penitència o una condemna, sinó com un exercici
de supervivència.
Aleshores, si no prenem la iniciativa de planificar
activitats perquè no se’ns rovelli ni el cervell ni les cames, petarem tard o
d’hora. Repanxolats al sofà, amorrats a la tele o al mòbil ens baldarà
l’autoestima, l’humor i l’estat d’ànim, i ens pot deixar seqüeles cròniques. El
mètode com cadascú enfoqui la manera passar les hores mortes esforçant-se per
sobreviure amb dignitat i eficàcia, és lliure; però, cal no tenir mandra i
deixar aquesta organització domèstica per demà passat. Hi ha un llarg repertori
de suggerències per liquidar l’avorriment i l’angoixa d’aquesta reclusió
imposada, però dues qüestions importants no se’n poden quedar al marge: dedicar
el temps que faci falta a no perdre el contacte telefònic amb familiars i amics
i destinar un parell d’estones al dia per moure les cames i desentumí els
muscles, per exemple pujant i baixant l’escala de la comunitat o engiponant-se
un circuit domèstic per caminar... Cadascú es pot adaptar un programa al seu
gust i imaginació; el que importa és no consumir massa televisió, en tot cas la
justa per mantenir-nos ben informats sobre les recomanacions de les autoritats.
Tanmateix, hi a programes culturals i de reportatges sobre ciutats del món que
poden distreure sense enfarfegar. I també es pot escoltar bona música...
En aquesta fase de reclusió forçosa les persones som
més vulnerables i influenciables que en condicions normals de vida; per tant,
hem de sobreposar-nos, amb força de voluntat perquè costa de fer-ho, al
bombardeig indiscriminat de xafarderies, mitges veritats o comentaris
pseudo-científics sense cap fonament. Tal com m’he explicat abans, pot semblar
senzill de fer el que proposo i que si no es fa és perquè no s’hi posa prou
interès. Però, no és ben bé així: em faig el càrrec que cada casa és un món, i
que hi ha molts de factors, inclosos els culturals i cívics, que no faciliten
precisament l’adaptació a unes circumstàncies tan singulars com les que vivim,
començant per les característiques dels habitatges i el ràtio d’ocupació de
l’espai disponible. Per aquesta raó que cal posar a cent la imaginació i la
creativitat perquè, com es diu col·loquialment, el sostre no us caigui a sobre.
Repeteixo: el compte enrere per arribar al final del túnel només acaba de
començar, però cada dia que passem amb tranquil·litat i sense perdre la fe en
que seguint al peu de la lletra el confinament i les normes d’higiene personal,
és un dia menys de sacrifici. Passeu-vos-ho, doncs, amb tant de coratge,
imaginació i confiança com pugeu, per sobreviure aquesta travessa amb el mínim
d’esgarrinxades al cos i a l’ànima.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada