PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 24 març
2020)
En
situacions complicades sol posar-se de manifest el pitjor i el millor de les
persones, i aquesta passa del virus que patim no n’és una excepció. Els
exemples d’heroïcitat i els de mesquinesa es barregen de mala manera en un món
on de la llibertat individual se n’ha fet bandera; però, hi ha un comú
denominador que marca la diferència entre cadascun dels dos grups: el grau
d’egoisme que influeix els seus respectius comportaments. Qui parteix de la
base que la caritat ben entesa comença per un mateix, en situacions sotmeses a
gran pressió emocional té més números per convertir-se en un escarransit moral
que no pas en un bon jan. I en casos més extrems, és quan hom pot sorprendre
comportant-se com un heroi o com un mala bèstia, en funció de si està poc o molt
contaminat per l’egocentrisme; però, en cap cas, sigui quin sigui el
comportament, aquest té l’origen en un rampell o en un cop de geni. La
predisposició a l’egoisme o a la generositat, considerats ambdós conceptes en
tota la seva amplitud semàntica, no es conseqüència de la generació espontània
ni de la casualitat, sinó del sediment cultural que li hagi inculcat la família
amb qui ha pujat; de l’escola que li ha donat formació per arribar a ser una
persona de profit; de les companyies que l’hagin ajudat a socialitzar-se sota
els principis del respecte i civisme, o que hagin portat per mal camí. Però,
sobretot, qui decanta els sentiments d’una persona d’un costat o d’altre,
finalment, són les circumstàncies. Per exemple, el personal sanitari del nivell
que sigui - i els de menys categoria encara tenen més mèrit -, que no tira la
tovallola ni s’arronsa davant el risc és perquè li surt de dintre i és bona
gent, no perquè si sentin obligats. I per extensió, tota les persones que fan
falta perquè els serveis de supervivència no facin figa. En canvi, aquells que
passen olímpicament de les recomanacions de les autoritats, que escampen
notícies falses, que aprofiten l’ocasió per encarir productes de primera
necessitat, o des de l’extrema dreta fins l’antisistema en diuen de l’alçada
d’un campanar cada vegada que els hi posen un micròfon davant la boca, amb
insults inclosos, contra els que simplement fan el que poden el millor que
saben per treure les castanyes del foc als ciutadans; la mesquinesa, a tots
aquests individus regirats i malparits també els hi surt de l’ànima, perquè ho
porten a la massa de la sang i, en definitiva, de l’abundància del cor en parla
la boca.
Per aquesta raó és tan important
que els que durant aquesta crisi no tenim cap més obligació que la passiva de
creure, aprofitem el confinament obligatori per treure a fora el millor que
portem dintre per trampejar la convivència forçada, inventant-nos amb
imaginació com distribuir el temps de que disposem en tasques ben definides, si
convé establint horaris d'activitats en el qual no hi falti l’exercici físic ni
l'entreteniment per desemboirar el cap de la pressió ambiental. Tanmateix, a
mesura que passin els dies segurament la mandra de cuinar ens porti a menjar
qualsevol cosa que ens vingui de gust i que no porti feina, quan precisament
durant aquesta quarantena hauríem de menjar més equilibradament que mai i beure
amb moderació, per reforçar les defenses. En aquest sentit, redactar un pla de
menús diaris ben concrets, pot ajudar a no perdre les bones costums obligant a
cuinar. I malgrat la vida social hagi quedat tan bruscament interrompuda, cal
fer tot el que sigui possible per parlar amb veïns, amics, familiars o simples coneguts,
sobretot si sabem que viuen sols. Xatejar està molt bé, però res és més
reconfortant que una conversa de viva veu. Si totes aquestes pràctiques,
enfocades com una rutina diària es segueixen al peu de la lletra, es farà palès
el millor de que som capaços. Per superar aquesta situació de confinament que
ni ens imaginaven que protagonitzaríem, ni en els pitjors malsons de ciència
ficció, si no posem tots sobre la taula les millors qualitats d’autodisciplina,
d’enginy per passar l’estona i d’inventiva per enganyar l’angoixa, i de coratge
per no deixar-nos anar, hi deixarem molt de pèl en aquesta prova. Avui ja
portem deu dies a la garjola tova de cada casa, i ens en queden dinou per
arribar a la meta. Per tant, per a no ensorrar-nos en cap depressió, cal que
creguem fermament que, posant-hi els cinc sentits en sobreviure, vencerem, ja
que l'indult d'aquesta condemna cada dia està més a prop. Esforçar-nos a ser
positius, a treure forces de flaquesa si cal, es exhibir el millor de cadascú,
i aquesta actitud té un premi immediat: el de dormir com una rabassa.
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM
PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada