PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dijous 10 Octubre de 2019)
Permeteu-me que us reprodueixi una reflexió publicada
fa cinc anys en aquest mateix blog, en vigílies de la consulta del 9-N, de
l’any 2014. Aquesta reflexió feia referència a la falta d’unanimitat de cincs
partits sobiranistes, i en principi favorables al dret a decidir sobre
l’autodeterminació, palesada després de marcar distàncies sobre una proposta de
concórrer en una llista única a les eleccions, coneguda com “la desunió de
Pedralbes”. Posant al dia els noms, avui estaria plenament vigent:
“ Encabat de passar-se vuit hores reunits en vigília
abans d’ahir, el gerro de porcellana fina on un geni custodiava l’essència de
l’esperit de la consulta del 9-N - després de donar voltes tota la setmana des
de la plaça sant Jaume al palau Robert –, el geni acabà marejat i en perdre
l’equilibri, el gerro s’ha esberlat en cinc trossos (un per cadascun dels cinc
partits participants (CiU, ERC, ICV-EUiA y CUP), en caure per terra en el
transcurs de l’aquelarre de Pedralbes. Tal vegada es pugui restaurar
tractant-se d’una peça tan valuosa, però és difícil que en la reconstrucció es
puguin dissimular del tot les esquerdes i, en tot cas, encara que es trobés
l’artesà capaç de fer un miracle d’aquestes característiques, és evident que
mai més el gerro tornarà a ser la peça sòlida i preuada que era, i el geni
potser ja ni s’hi voldrà acostar per por de tornar a rebre. Però en cas que
s’arribés a refer, a partir d’aleshores segur que tothom estarà amb l’ai al cor
pendent que no es repetís la trencadissa, ja que si així fos seria impossible
apedaçar-lo de nou.
Per aquesta raó, el president Mas que n’era per
imperatiu de les urnes el dipositari del famós gerro, amb la finesa que
caracteritza als que se saben Maquiavel de memòria, ha decidit que en aquesta
partida s’ho tenia de jugar tot a una carta, i emplaçà els seus companys de
viatge a deixar-se de camàndules i agafar el toro per les banyes avançant les
eleccions - amb un caràcter plebiscitari “in pectore”, perquè si els hi
pengessin aquesta etiqueta oficialment, el tiet perepunyetes d’en Rajoy podria
titllar-les d’il•legals i fer abaixar la persiana -, que per a consum exclusiu
dels observadors internacionals es vendrien a tall de referèndum. Però el
president posà una condició prèvia per tirar-se de cap a la piscina: que els
cinc partits convidats a l’aventura, i tan responsables com ell de que reeixís,
es comprometessin a participar-hi en una llista unitària com a bons germans.
Aleshores és quan s'esberlà el gerro de porcellana fina i la trencadissa es va
escampar per tota la sala del palau de Pedralbes on s'havien reunit,
precisament per solemnitzar la trobada.
El soci més petit de tots, com que es pensa que té la
paella pel mànec li ha contestat al president que s’empassaria el caprici de la
llista unitària sempre que es comprometés a declarar unilateralment la
república catalana independent tot just escrutats els resultats de les urnes.
Un dels altres partits convidats a recolzar un desafiament en tota regla a
l’Estat, ja se n’havia desmarcat de la unitat dient que preferien anar sols que
en companyia de segons qui, i un altre respongué que s’ho tenia de rumiar,
consultar-ho amb el coixí i consensuar-ho fins i tot amb l'esperit sant.
Resumint: que la proposta d'unitat quedà limitada a tres possibles socis, no
obstant s’havien de posar d’acord amb allò de la DUI. perquè un d’ells mai
l'havia portat al seu ADN logístic i el tercer en discòrdia es feia l'estret
perquè uns quants peixos grossos alertaven de procurar no repetir la història
d’aquella lletera que va arruïnar el seu negoci confonent els somnis amb la
realitat.
Ara bé, per arribar a la DUI, a la meva manera de
veure primer s’han de guanyar les eleccions amb una inequívoca majoria
absoluta, que pugui ser reconeguda per la comunitat internacional com
equiparable a un referèndum d’autodeterminació, i mentalitzar la parròquia
impacient i nerviosa que el desencaix definitiu d’Espanya, no serà cosa de
bufar i fer ampolles, i que caldrà carregar-se de paciència i fer-se tips de
til.la. Dit d’una altra manera: la crida a la unitat per part del president
està ben encaminada, sempre que no es barallin pel camí els socis o algun no
vulgui córrer més del compte. Tanmateix, en aquest objectiu d’anar al gra
agafats de bracet i de no perdre energia en discòrdies estèrils, trobo bé que
s’aposti per la consulta del 9-N, com si es tractés d’un assaig general,
malgrat els fotetes la titllin de costellada, fent-ne escarni; no se la poden
pas estalviar si volen recuperar la unitat perduda”.
Em sembla que recuperar aquesta antiga reflexió pot
servir aquest cap de setmana per refrescar la memòria, perquè massa sovint la
tenim de peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada