Follow by Email

dimecres, 30 d’octubre de 2019

ATRAPATS EN LA TERANYINA DE LA GROSSA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimecres 30 Octubre de 2019)

Avui, una colla d’amics de la Coordinadora de Jubilats, se n’han anat d’excursió al Pallars Sobirà, i com qui no vol la cosa es deixaran caure a Sort, temptats pel cant de sirena de la Bruixa d’Or. Mig any abans de Nadal ja es mobilitza tota la maquinària de màrqueting, inclosa la institucional, que no vol deixar-se perdre la part del pastís en joc si es queda enrere a l'hora de promocionar un producte, la loteria, que de fet es ven quasi tot sol perquè la fascinació i l’abelliment per una rampellada afortunada que pugui treure el ventre de penes estimula, i no necessàriament quan hi ha crisi, perquè de ganes de “tenir més” n’hi ha hagut a totes les èpoques i entre totes les classes socials. Déu ser per haver-ho constatat així o lamentat resignadament més de quatre vegades, que a pagès és té molt clar que “el diner fa diner”, la qual cosa s’ha d’interpretar en el sentit que per molt que la grossa estigui “repartida”, qui suca més el melindro és qui pogué comprat uns quants dècims enlloc de quatre participacions de morralla.

D’altra banda, un fotimer d’entitats de tota mena aprofiten descaradament l’ocasió de fer calaix i calculen quants talonaris de participacions es veuen en cor de vendre per, com a mínim, guanyar-se uns quants calerons segurs amb els recàrrecs – d’entrada, els hi toqui o no la rifa -, i refiant-se que en cas de tocar la pedregada molta gent se n’oblidarà d’anar a cobrar. (El que em resulta paradoxal és que entitats catalanes que aparenten ser molt “de la ceba”, ja m’enteneu, venguin participacions de la “loteria nacional” en comptes de la “grossa catalana”. Però aquestes són figues d’un altre paner...) L’Ovidi, en temps ben reculats, ja ho tenia clar això de jugar a la loteria: “l’atzar no es pot descartar mai, de manera que tingueu l’ham a punt perquè quan menys us penseu pot picar el peix”.

Esclar que cadascú es llaura el seu destí com li rota, però no es pot negar que l’atzar o la sort també hi fiquen la cullerada en la vida de la gent; per aquesta raó als vestíbuls dels principals casinos de les Vegas hi ha gravada una màxima: “el diner que es gasta és estèril, ja que només el que es juga fructifica”. De la loteria i el joc en general, quan jo era petit m’ensenyaven que eren pecats grossos perquè portaven la ruïna a moltes llars, desqualificacions influenciades per la capellanada que es mirava de mal ull fins i tot els “quintos” que s’organitzaven als locals parroquials en determinades festes senyalades, malgrat només s’hi jugaven cigrons; però, a mesura que em va desaparèixer el pèl moixí i ja podia afaitar-me com el pare, vaig comprendre que la màgia i la seducció de la loteria consistia que en que podia alterar l’estatus econòmic d’una persona i, per tant, canviar-li la vida. De fet, a les poques hores d’escampar-se que a un li havia tocat la grossa, els voltors enviats per bancs que ni se’l miraven just quatre hores abans perquè el tenien per un ningú, en convertir-se en un “agraciat” el reverenciaven i llagotejaven descaradament vetllant la presa amb la cobdícia dels escanyapobres. No obstant això, a còpia de ser testimoni de sonats fracassos de “nous rics”, vaig arribat a la conclusió que el fet que toqui la grossa no sempre canvia la vida en positiu, sobretot quan no se sap administrar amb cautela un cop de sort tan improvís.

Serà una paradoxa, si voleu, però més vegades de les que us pugueu afigurar, treure la grossa ha portat mala sort. Per aquesta raó, potser, l’Einstein va assegurar als que se li queixa-ven de com li anaven les coses al món, que no creia que els déus es juguessin als daus la sort de de la humanitat, sinó que tot plegat, tant per bé com per mal, s’havia d’atribuir a l’atzar. Vet aquí, però, que aquesta reflexió, després de la llevantada que ha devastat part del territori, em porta a formular una d’aquelles preguntes que se’n diuen “del millor de dòlars”, per accentuar la seva transcendència: Déu controla l’atzar o ja fa temps que passa de llarg? Perquè si fos així, valdria la pena de saber-ho del cert per a no gastar en va amb ciris i rogatives, ja que sobretot en època de crisi no es poden llençar els diners en bajanades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada