PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimecres 30 Octubre de 2019)
Avui, una colla d’amics de la Coordinadora de
Jubilats, se n’han anat d’excursió al Pallars Sobirà, i com qui no vol la cosa
es deixaran caure a Sort, temptats pel cant de sirena de la Bruixa d’Or. Mig
any abans de Nadal ja es mobilitza tota la maquinària de màrqueting, inclosa la
institucional, que no vol deixar-se perdre la part del pastís en joc si es
queda enrere a l'hora de promocionar un producte, la loteria, que de fet es ven
quasi tot sol perquè la fascinació i l’abelliment per una rampellada afortunada
que pugui treure el ventre de penes estimula, i no necessàriament quan hi ha
crisi, perquè de ganes de “tenir més” n’hi ha hagut a totes les èpoques i entre
totes les classes socials. Déu ser per haver-ho constatat així o lamentat
resignadament més de quatre vegades, que a pagès és té molt clar que “el diner
fa diner”, la qual cosa s’ha d’interpretar en el sentit que per molt que la
grossa estigui “repartida”, qui suca més el melindro és qui pogué comprat uns
quants dècims enlloc de quatre participacions de morralla.
D’altra banda, un fotimer d’entitats de tota mena
aprofiten descaradament l’ocasió de fer calaix i calculen quants talonaris de
participacions es veuen en cor de vendre per, com a mínim, guanyar-se uns
quants calerons segurs amb els recàrrecs – d’entrada, els hi toqui o no la rifa
-, i refiant-se que en cas de tocar la pedregada molta gent se n’oblidarà
d’anar a cobrar. (El que em resulta paradoxal és que entitats catalanes que
aparenten ser molt “de la ceba”, ja m’enteneu, venguin participacions de la
“loteria nacional” en comptes de la “grossa catalana”. Però aquestes són figues
d’un altre paner...) L’Ovidi, en temps ben reculats, ja ho tenia clar això de
jugar a la loteria: “l’atzar no es pot descartar mai, de manera que tingueu
l’ham a punt perquè quan menys us penseu pot picar el peix”.
Esclar que cadascú es llaura el seu destí com li rota,
però no es pot negar que l’atzar o la sort també hi fiquen la cullerada en la
vida de la gent; per aquesta raó als vestíbuls dels principals casinos de les
Vegas hi ha gravada una màxima: “el diner que es gasta és estèril, ja que només
el que es juga fructifica”. De la loteria i el joc en general, quan jo era
petit m’ensenyaven que eren pecats grossos perquè portaven la ruïna a moltes
llars, desqualificacions influenciades per la capellanada que es mirava de mal
ull fins i tot els “quintos” que s’organitzaven als locals parroquials en
determinades festes senyalades, malgrat només s’hi jugaven cigrons; però, a
mesura que em va desaparèixer el pèl moixí i ja podia afaitar-me com el pare,
vaig comprendre que la màgia i la seducció de la loteria consistia que en que
podia alterar l’estatus econòmic d’una persona i, per tant, canviar-li la vida.
De fet, a les poques hores d’escampar-se que a un li havia tocat la grossa, els
voltors enviats per bancs que ni se’l miraven just quatre hores abans perquè el
tenien per un ningú, en convertir-se en un “agraciat” el reverenciaven i
llagotejaven descaradament vetllant la presa amb la cobdícia dels
escanyapobres. No obstant això, a còpia de ser testimoni de sonats fracassos de
“nous rics”, vaig arribat a la conclusió que el fet que toqui la grossa no
sempre canvia la vida en positiu, sobretot quan no se sap administrar amb
cautela un cop de sort tan improvís.
Serà una paradoxa, si voleu, però més vegades de les
que us pugueu afigurar, treure la grossa ha portat mala sort. Per aquesta raó,
potser, l’Einstein va assegurar als que se li queixa-ven de com li anaven les
coses al món, que no creia que els déus es juguessin als daus la sort de de la
humanitat, sinó que tot plegat, tant per bé com per mal, s’havia d’atribuir a
l’atzar. Vet aquí, però, que aquesta reflexió, després de la llevantada que ha
devastat part del territori, em porta a formular una d’aquelles preguntes que
se’n diuen “del millor de dòlars”, per accentuar la seva transcendència: Déu
controla l’atzar o ja fa temps que passa de llarg? Perquè si fos així, valdria
la pena de saber-ho del cert per a no gastar en va amb ciris i rogatives, ja
que sobretot en època de crisi no es poden llençar els diners en bajanades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada