Follow by Email

dimarts, 8 d’octubre de 2019

HO TENIM BEN ASSUMIT QUÈ S’ENTÈN PER VIURE EN LLIBERTAT?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 8 Octubre de 2019)

La llibertat és tan important, que la història de la humanitat es pot explicar com la lluita permanent entre els que s’esforcen per defensar-la i els que només malden com uns malparits per arrabassar-la. Les lluites cruentes i amb milions de morts que s’han encreuat entre uns i altres bàndols palesen, a bastament, que la llibertat és el bé individual pel qual l’esser humà ha estat més vegades disposat a sacrificar la seva vida. Tanmateix, el mot llibertat és un dels més emprats – qui sap, però, si caldria escriure “desgastat”, “trinxat” o “prostituït” -, en els programes de totes les organitzacions polítiques o religioses del món, malgrat cadascuna en faci una lectura diferent en funció de la seva particular sensibilitat democràtica o afinitat ideològica; però, el sentiment de llibertat, no ho oblidéssim, és estrictament personal i intransferible.

Com ho és també l’obligació de qualsevol persona de defensar-la fins a les darreres conseqüències, o de respondre en funció de la responsabilitat que hi tingui en els intents i pretensions directes o indirectes de violar-la o de tutelar-la hipòcritament. Trobo bastant encertada la definició teòrica que en feia de la llibertat, el Manifest de la Internacional Lliberal: “la llibertat és la capacitat de decisió de les persones, superant tot intervencionisme i dirigisme que impedeixi o distorsioni la iniciativa individual i els drets humans”. És a dir, la llibertat és un atribut inherent a la mateixa condició de ciutadà i cap sapastre la pot potinejar o segrestar en nom del bé en abstracte, ho faci en nom d’un Estat o d’una Església.

El problema és que en massa casos la desconfiança envers els que no pensen igual com ells, quan s’accedeix a alguna parcel·la de poder sense haver madurat prou en moralitat i en ètica, els dèficits culturals i democràtics es converteixen en un dels principals entrebancs per a la llibertat de les persones. Fixeu-vos que a partir del moment que la classe política va encunyar i apropiar-se del simbòlic concepte “d’estat del benestar”, precisament l’Estat ha trobat l’excusa perfecta per intervenir, potser sense premeditació però deixant-s’hi arrossegar per comoditat i per collar la clientela, espais de llibertat individual que haurien de ser inviolables, en pretendre convertir-se en el nostre metge, el mestre dels nostres fills o el nostre cuidador quan ens fem grans.

No obstant que aquesta pretensió potser sigui benintencionada, en realitat és ben poc respectuosa amb la llibertat a decidir de les persones en qüestions que afectin la seva salut, l’educació dels seus fills o la dependència dels seus vells, i quan la crisi ofega la viabilitat dels “estats del benestar”, tant aquell Estat paternalista com l’establishment oficial que l’embolcallava quan les vaques anaven grasses, fan mans i mànigues per convèncer els ciutadans que recuperin la llibertat espavilant-se pel seu compte, i resolguin els seus problemes buscant-se paraigües que no comprometin la sostenibilitat dels organismes públics dels que en viu bona part de l’establishment. Però, malgrat ésser el dret a decidir en tot el més important actiu i penyora de llibertat en una societat democràtica, encara queden massa governants bornis o bastards, que posen sistemàticament pals a la roda com folls, per exemple, a un símbol de la democràcia tan emblemàtic com és la llibertat d’expressió, manipulant sense cap escrúpol ni contemplació les lleis, les banderes i inclús els tribunals, quasi bé sempre, esclar, només per tapar-se les pròpies vergonyes. Qui tingui orelles que hi senti!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada