Follow by Email

diumenge, 27 d’octubre de 2019

ACOVARDITS PER LA POR, ENS PODEM IMAGINAR PERILLS PER JUSTIFICAR-LA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (diumenge 27 Octubre de 2019)
No hi ha res que faci tanta angoixa com la por desraonada, perquè tenir por de la por és el que alimenta els mals pressentiments i les cabòries innecessàries i feixugues. Hi ha gent que s’ho passa molt malament fent càbales pel que pugui passar, i a vegades fins i tot acaba muntant-se unes pel•lícules de ca l’ampla que no els deixen aclucar l’ull tantes nits com voldrien i els convindria. Els que pateixen d’aquest síndrome, quan ho expliquen li treuen importància, com si s’ho prenguessin com quelcom favorable per estar sempre a l’aguait del que pugui passar, enlloc d’immersos en un suplici insuportable: “és que sóc patidor de mena, no hi puc fer més”, es justifiquen perquè no se’ls tingui en compte la seva cara de pomes agres. Com si tenir por fos una tara de naixement, igual que una piga o un esguerro, quan en realitat es tracta d’un estat d’ànim que s’adquireix a còpia de viure contínuament amb el dessabor al cos, i quan aquest estat d’ànim es cronifica segrega un verí funest per a l'equilibri emocional: els constants mals pressentiments i la depressió.

Els psicòlegs han observat que una de les conseqüències de la por incontrolada, tant pel que fa als animals com a les persones, és el pànic a pressentir les malastrugances; uns pressentiments patològics que no serveixen ni per prevenir cap hipotètica patacada ni per posar dics al tsunami de la por. Quan s’intueix el perill, sigui real o imaginari, no es pensa en res més que en fugir a la desbandada i el més habitual és que s’hi deixi durant l’atac de pànic l’equilibri emocional i la capacitat de plantar cara a l’adversitat, arrossegant sovint en aquesta espiral caòtica els que un té més a prop. En canvi, si els mals pressentiments se’ls engega a dida des de bon començament i sense contemplacions, i s’aprenen tècniques per dominar la sensació de por - n’hi ha tantes com de dietes per aprimar-se, però només una de bona: la força de voluntat -, la mateixa basarda i el sentiment d’impotència davant allò que es considera una fatalitat imparable es poden transformar en el principal estímul per reaccionar, negant-se a caure presoner de les seves urpes.

Stephen King, el rei dels relats de terror, va escriure que “la por és una manera de treure les emocions i les percepcions negatives a passejar”, i el dia que ho vaig llegir la veritat és que no ho vaig pas entendre a la primera, però de seguida que li vaig donar unes quantes voltes hi vaig trobar el sentit i la cavil·lació del mestre, em va fer un gran efecte. Proveu-ho i de ben segur que em donareu la raó: a la por no li podeu permetre que se us quedi tancada a dintre perquè us acabarà consumint. Però, mai de la vida us la fiqueu al llit perquè els somnis esdevindran espectres que no us deixaran descansar mai més en pau. La vida real, francament, ja és prou complicada perquè, a sobre, perdem el temps pressentint-la pitjor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada