PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (diumenge 27 Octubre de 2019)
No hi ha res que faci
tanta angoixa com la por desraonada, perquè tenir por de la por és el que
alimenta els mals pressentiments i les cabòries innecessàries i feixugues. Hi
ha gent que s’ho passa molt malament fent càbales pel que pugui passar, i a
vegades fins i tot acaba muntant-se unes pel•lícules de ca l’ampla que no els deixen
aclucar l’ull tantes nits com voldrien i els convindria. Els que pateixen d’aquest
síndrome, quan ho expliquen li treuen importància, com si s’ho prenguessin com quelcom
favorable per estar sempre a l’aguait del que pugui passar, enlloc d’immersos
en un suplici insuportable: “és que sóc patidor de mena, no hi puc fer més”, es
justifiquen perquè no se’ls tingui en compte la seva cara de pomes agres. Com
si tenir por fos una tara de naixement, igual que una piga o un esguerro, quan
en realitat es tracta d’un estat d’ànim que s’adquireix a còpia de viure contínuament
amb el dessabor al cos, i quan aquest estat d’ànim es cronifica segrega un verí
funest per a l'equilibri emocional: els constants mals pressentiments i la
depressió.
Els psicòlegs han
observat que una de les conseqüències de la por incontrolada, tant pel que fa
als animals com a les persones, és el pànic a pressentir les malastrugances;
uns pressentiments patològics que no serveixen ni per prevenir cap hipotètica patacada
ni per posar dics al tsunami de la por. Quan s’intueix el perill, sigui real o
imaginari, no es pensa en res més que en fugir a la desbandada i el més
habitual és que s’hi deixi durant l’atac de pànic l’equilibri emocional i la
capacitat de plantar cara a l’adversitat, arrossegant sovint en aquesta espiral
caòtica els que un té més a prop. En canvi, si els mals pressentiments se’ls
engega a dida des de bon començament i sense contemplacions, i s’aprenen
tècniques per dominar la sensació de por - n’hi ha tantes com de dietes per
aprimar-se, però només una de bona: la força de voluntat -, la mateixa basarda
i el sentiment d’impotència davant allò que es considera una fatalitat
imparable es poden transformar en el principal estímul per reaccionar,
negant-se a caure presoner de les seves urpes.
Stephen King, el rei dels
relats de terror, va escriure que “la por és una manera de treure les emocions
i les percepcions negatives a passejar”, i el dia que ho vaig llegir la veritat
és que no ho vaig pas entendre a la primera, però de seguida que li vaig donar
unes quantes voltes hi vaig trobar el sentit i la cavil·lació del mestre, em va
fer un gran efecte. Proveu-ho i de ben segur que em donareu la raó: a la por no
li podeu permetre que se us quedi tancada a dintre perquè us acabarà consumint.
Però, mai de la vida us la fiqueu al llit perquè els somnis esdevindran espectres
que no us deixaran descansar mai més en pau. La vida real, francament, ja és
prou complicada perquè, a sobre, perdem el temps pressentint-la pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada