Follow by Email

dilluns, 30 de setembre de 2019

ENS ESPERA UNA TARDOR MÉS CÀLIDA I UN HIVERN QUE NO REFRESCARÀ GAIRE


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dilluns 30 setembre de 2019)

Segons els experts, els anàlisis climatològics que prediuen la temperatura dels propers mesos, aquest hivern l’arribada del fred es farà pregar i per tant es retardarà l’encesa de calefaccions, donant peixet als que pateixen pobresa energètica. Però aquesta ressagada, ja en podeu estar segurs, no ens estalviarà dies rúfols perquè com es desprèn de la saviesa popular ni el fred ni la calor es queden encantats a dalt; en conseqüència, posarà en relleu una més de les seqüeles soterrades de la crisi que ha empobrit les famílies – un terç de la classe mitja devaluada té treballs per arribar a fi de mes i per afrontar una despesa imprevista, segons el CIS -, fins al punt d’haver de prescindir o de mirar prim amb la calefacció. Això m’ha portat a la memòria aquells glaçats hiverns de la postguerra, en que tanta gent passava privacions i se les empescava com podia per resguardar-se d’unes temperatures severes, les quals no sé per quina misteriosa raó castigaven més les llars dels pelacanyes als barris, que no pas les dels petits burgesos que vivien al rovell de l’ou de pobles o ciutats.

Com que la calefacció central i els escalfapanxes eren un luxe a l’abast de pocs, els recursos que s’enginyava la gent per a no passar fred anaven des dels brasers a les estufes de llenya o de carbó, que ocupaven l’habitació on s’hi feia més vida, evacuant el fum a l’exterior mitjançant uns tubs que sortien per la finestra més propera, i que els dies de mala tirada el fum rebufava cap a dintre i tothom es queixava de coïssor d'ulls. Així com avui proliferen a les façanes les antenes parabòliques, en temps no tan reculats eren les canonades de les estufes les que amorraven el nas a les façanes, sense cap pudor; tant en un com en altre cas, les antenes més cridaneres d’avui i els tubs més descarats de les estufes d’ahir es donava també la coincidència que abundaven més en carrers on la gent que hi vivia ho passava magre.

He deixat pel final parlar-vos d’un recurs energètic que no crec que torni però que va ser molt popular: les serradures. Els que no arribaven per comprar carbó o llenya per alimentar les estufes, recorrien a un rebuig com eren les serradures, que s’escampaven pel terra de les serradores, llavors industries populars i avui pràcticament desaparegudes del territori urbà. I com que fins tot de la misèria alguns espavilats, per avarícia o per necessitat, en feien negoci, els encarregats d'aquests establiments tenien un determinat nombre de clients fixos que a canvi de quatre rals i de deixar el terra net com una patena, podien omplir sacs de serradures en acabar la jornada; alguns d’aquests privilegiats les feien servir a casa seva, però d’altres se les revenien per comprar menjar.

Els que no tenien altre remei que utilitzar-les per escalfar-se o per cuinar, improvisaven uns fogons amb llaunes buides sense tapa i amb un forat al costat inferior, per on hi ficaven un pal de ferro fins que toqués un altre de vertical situat al bell mig de la llauna, de manera que entre tots dos formaven un angle recte per on es produïa el tiratge de l’invent. El problema era l’evacuació del fum, ja que no tenia sortida directa i, per tant, el fogó es posava sota la xemeneia de la casa, si n’hi havia, o en un lloc ventilat. Els més sofisticats o previsors en tenien a punt de vàries capacitats, segons si es tractava de cuinar-hi o d’escalfar-se. Espero que mai més la societat es vegi abocada a recular fins a l’època de les serradures, però no se’n faltarà gaire si els capgrossos que ens governen fent més cas a les veus dels rics escagarrinats partidaris de les retallades socials per por de perdre patrimonis i rectories, que no pas a les dels pobres que ja ho han perdut quasi tot i que només demanen que no se’ls hi arrabassi el dret de viure amb dignitat. I no féu cas als oracles de l’economia que en època de crisi pontifiquen per les cantonades, perquè els que presumeixen de mags en aquesta matèria els trucs massa sovint no els hi surten, i alguns dels que van de polítics prestigitadors en economia, les pilotes els hi cauen a terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada