ELS CORBS FAN FESTA MAJOR POSANT LA POR AL COS ALS QUE SE’LS ESCOLTEN

PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (divendres 20 setembre de 2019)

        Els carronyaires que des d’alguns mitjans fa temps destil•len informació seriosa barrejant-la amb sensacionalisme groc per vendre més i guanyar audiència, han fet festa major i esmolat les dents cada vegada que el virus de la corrupció i de l’escàndol s’ha escampat i contaminat un grapat important dels que estant en contacte amb qualsevol forma de poder no saberen sobreposar-se a la temptació d’aprofitar l’oportunitat per untar-s’hi els dits i treure’n profit d’estar prop d’on es remenaven les cireres o es prenien les decisions. Malgrat que, com passa arreu, als corbs de casa també els hi agradava de furgar en els escàndols polítics o fer el xafarder remenant a la brossa domèstica dels famosos, sembla que darrerament els carronyaires més veterans i amb fama de sanguinaris, el paladar se'ls hi ha “refinat”, més inclús que quan varen començar a trobar-hi gust a l’emoció d’esbudellar polítics, banquers i algun aristòcrata que per ficar el nas on no li convenia acabà emmerdat fins a les celles. Però és que ara, remenant femers, li han trobat un gust morbós  a practicar el sensacionalisme apocalíptic, i s’hi han aficionat tant que pronostiquen a les generacions que pugen un futur francament fastigós i truculent, que a vegades no s’aguanta ni amb pinces.

        Aquesta punyetera espècie de depredadors il•lustrats han estat respectats i admirats per una parròquia cada cop més nombrosa de babaus, i com que no han passat mai gana perquè hi havia tanta quantitat de porqueria escampada arreu que no se l’acabaven; però, amb aquesta moda del tremendisme i del catastrofisme es veu que experimenten una pujada d'adrenalina més forta que quan es llença-ven afamats al coll de les seves víctimes, quan encara respiraven alegres i confiades, masegant-les a pessics i mossegades. Ara bé, vet-aquí que com us deia, s’està observant en el capteniment d'aquests corbs una mutació perversa cap a una nova i particular forma de menjar el coco a la gent, raó que explicaria unes quantes de les frivolitats temeràries que s’empatollen a les tertúlies i es comparteixen a les xarxes socials a cremadent: es tracta de la moda d’especular amb la descripció de futurs terrorífics per a la humanitat, si no es fan els deures degudament.

El problema, però, és que quan els corbs es disfressen de científics, d’economistes, de filòsofs i fins i tot de teòlegs, mai saps del cert si només ho fan per “èpater la bourgeoisie”, com dirien els francesos, o realment s’ho creuen tot el que expliquen. No obstant, a la meva manera de veure, el més greu de la qüestió és cap d’aquests saberuts sap explicar amb certa coherència i credibilitat didàctica en què consisteixen aquests deures salvadors, i com és pot aconseguir superar els reptes per evitar que d’aquí a uns quants anys el món faci la fi d’en cagaelàstics, sinó que més aviat pinten tan negres les solucions necessàries per apedaçar el futur que ens espera, expressament per desmotivar els esforços i la moral dels que estan disposats a lluitar perquè el món no s’estimbi pel camí del pedregar. En tot cas, a redreçar la perillosa deriva de l’univers cap a la seva destrucció i fer-li recuperar el seny a tota la classe dirigent, sobretot a aquells dotze apòstols que no us voleu creure que existeixin però que hi són, no hi ajudaran els corbs que només estan per la carronya i que ignoren tantes i tantes bones raons que justifiquen no defallir per aconseguir un món millor, sostenible i carregat d’amor i no d’odi. No féu confiança mai a cap corb, per molt que es vulgui assemblar a una pacífica cadernera. Els corbs grallen, les caderneres canten.