Follow by Email

dijous, 12 de setembre de 2019

AFECTA LA INSEGURETAT QUE ELS JUTGES TINGUIN LES MANS LLIGADES? (1)


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dijous 12 setembre de 2019)

Sovint escoltem queixes des de varis sectors, inclús des de la pròpia policia, en el sentit que delinqüents enxampats in fraganti, quan se’ls posa a disposició de la justícia “entren per una porta i surten per l’altra”. Evidentment, aquestes queixes a part d’afectar la moral dels que practiquen les detencions - no sempre pacífiques, còmodes ni amables -, de galifardeus de tota mena i perillositat potencial, alimenten entre els ciutadans una sensació tal d’indefensió i de fragilitat que acaba generant un síndrome d’inseguretat angoixant. Des de les institucions responsables es tiren pilotes fora o es minimitzen les queixes, titllant-les de demagògiques, desinformades o, fins i tot, de premeditadament desestabilitzadores. Però la realitat sempre sol ser més tossuda que les excuses de mal pagador, i quasi tothom pot aportar algun exemple de sorprenents alliberaments amb càrrecs, de delinqüents tan patètics que al·legar la presumpció d’innocència per imperatiu legal, tan garantisme sona, amb tots els respectes, com un insult a la intel·ligència.

Segur que qualsevol de vosaltres en coneix més d’un d’aquests sainets jurídics, però no em puc estar de referir-me a un cas del qual vaig ésser espectador passiu de primera mà, perquè va ocórrer just sota de casa. Us ho explicaré tal com s’exposa al Regió7 d’avui fa set dies: “Els fets van tenir lloc el dimecres 4 de setembre al migdia, en una escola de música de Manresa. La víctima, era la responsable de l’escola i estava sola al centre quan un home va entrar-hi per demanar informació dels cursos i tot seguit va començar a fer-li comentaris lascius. “Em va dir que se’m volia follar i em preguntà si ens ho faríem en aquella cadira” – explica la professora, que a continuació li va dir que marxés i que si no ho feia avisaria als Mossos. A partir de llavors l’home va adoptar un to verbal cada cop més agressiu. Davant la impossibilitat de sortir al carrer perquè l’escola només té una porta i l’home l’acaparava, la víctima va optar per tancar-se a l’oficina, bloquejant la porta corredissa. Mentrestant l’home intentava entrar-hi per la força, la víctima tota tremolosa i cagada de por va aconseguir avisar els Mossos, que ràpidament es van presentar al lloc dels fets i procediren a detenir l’assetjador amb les mans a la massa, després que es negués a identificar-se, agredís a un mosso i necessitar-se varis agents per reduir-lo”

L’agressor, va resultar ser un immigrant argentí de 46 anys, amb antecedents per fets similars i els Mossos el varen posar a disposició del jutjat de guàrdia, acusat d’exhibicionisme obscè, atemptat contra la llibertat sexual i resistència a l’autoritat. El detingut va entrar per una porta el mateix dimecres i l’endemà dijous va sortir per l’altra en llibertat amb càrrecs, a l’espera d’un judici que Déu sap en quin segle es farà. Vint-i-quatre hores després la víctima desesperada, declarava: “malgrat que no va passar res físic, sento molta ansietat i tinc una sensació molt desagrada-ble”. Davant aquesta descripció objectiva dels fets, la primera pregunta que em plantejo és la següent: “Ja està bé que la llei garanteixi els drets del delinqüent, però a la víctima quina llei la protegeix?” La gent que ha estat víctima d’una estrebada al carrer per tibar-li la bossa, o que li han entrat a casa i, al marge del que se li hagin robat, troba tot el pis regirat i violada la seva intimitat, ¿quants de dies, setmanes o mesos li costarà a la víctima treure’s la por de sobre i no tenir malsons cada nit? I si mai es jutja els culpables, com que les dependències judicials no permeten fer miracles amb l’espai, potser víctimes, testimonis i acusats hauran de compartir en algun moment la sala d’espera. Ja no diguem si en el acte d’atracament, estrebada o robatori la víctima es vol fer l’heroi i fot un mal tanto al lladre, que encara li tocarà pagar danys i perjudicis! Per aquesta raó, proposo dues preguntes: ¿és exagerat demanar quina llei protegeix els drets de les víctimes amb la mateixa eficiència i garantia que els dels delinqüents? o ¿creieu que un codi penal imperfecte lliga les mans dels jutges per impedir que un agressor quedi en llibertar amb càrrecs, però al carrer, mentre la víctima no s’hagi tret de sobre les seqüeles del delicte?
(Aquesta reflexió continuarà demà)    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada