PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dijous 12 setembre de 2019)
Sovint escoltem queixes des de varis sectors, inclús
des de la pròpia policia, en el sentit que delinqüents enxampats in fraganti,
quan se’ls posa a disposició de la justícia “entren per una porta i surten per
l’altra”. Evidentment, aquestes queixes a part d’afectar la moral dels que
practiquen les detencions - no sempre pacífiques, còmodes ni amables -, de
galifardeus de tota mena i perillositat potencial, alimenten entre els
ciutadans una sensació tal d’indefensió i de fragilitat que acaba generant un síndrome
d’inseguretat angoixant. Des de les institucions responsables es tiren pilotes
fora o es minimitzen les queixes, titllant-les de demagògiques, desinformades
o, fins i tot, de premeditadament desestabilitzadores. Però la realitat sempre
sol ser més tossuda que les excuses de mal pagador, i quasi tothom pot aportar
algun exemple de sorprenents alliberaments amb càrrecs, de delinqüents tan
patètics que al·legar la presumpció d’innocència per imperatiu legal, tan
garantisme sona, amb tots els respectes, com un insult a la intel·ligència.
Segur que qualsevol de vosaltres en coneix més d’un
d’aquests sainets jurídics, però no em puc estar de referir-me a un cas del
qual vaig ésser espectador passiu de primera mà, perquè va ocórrer just sota de
casa. Us ho explicaré tal com s’exposa al Regió7 d’avui fa set dies: “Els fets
van tenir lloc el dimecres 4 de setembre al migdia, en una escola de música de
Manresa. La víctima, era la responsable de l’escola i estava sola al centre
quan un home va entrar-hi per demanar informació dels cursos i tot seguit va
començar a fer-li comentaris lascius. “Em va dir que se’m volia follar i em
preguntà si ens ho faríem en aquella cadira” – explica la professora, que a
continuació li va dir que marxés i que si no ho feia avisaria als Mossos. A
partir de llavors l’home va adoptar un to verbal cada cop més agressiu. Davant
la impossibilitat de sortir al carrer perquè l’escola només té una porta i
l’home l’acaparava, la víctima va optar per tancar-se a l’oficina, bloquejant
la porta corredissa. Mentrestant l’home intentava entrar-hi per la força, la
víctima tota tremolosa i cagada de por va aconseguir avisar els Mossos, que
ràpidament es van presentar al lloc dels fets i procediren a detenir
l’assetjador amb les mans a la massa, després que es negués a identificar-se,
agredís a un mosso i necessitar-se varis agents per reduir-lo”
L’agressor, va resultar ser un immigrant argentí de 46
anys, amb antecedents per fets similars i els Mossos el varen posar a
disposició del jutjat de guàrdia, acusat d’exhibicionisme obscè, atemptat
contra la llibertat sexual i resistència a l’autoritat. El detingut va entrar
per una porta el mateix dimecres i l’endemà dijous va sortir per l’altra en
llibertat amb càrrecs, a l’espera d’un judici que Déu sap en quin segle es
farà. Vint-i-quatre hores després la víctima desesperada, declarava: “malgrat
que no va passar res físic, sento molta ansietat i tinc una sensació molt
desagrada-ble”. Davant aquesta descripció objectiva dels fets, la primera
pregunta que em plantejo és la següent: “Ja està bé que la llei garanteixi els
drets del delinqüent, però a la víctima quina llei la protegeix?” La gent que
ha estat víctima d’una estrebada al carrer per tibar-li la bossa, o que li han
entrat a casa i, al marge del que se li hagin robat, troba tot el pis regirat i
violada la seva intimitat, ¿quants de dies, setmanes o mesos li costarà a la
víctima treure’s la por de sobre i no tenir malsons cada nit? I si mai es jutja
els culpables, com que les dependències judicials no permeten fer miracles amb
l’espai, potser víctimes, testimonis i acusats hauran de compartir en algun
moment la sala d’espera. Ja no diguem si en el acte d’atracament, estrebada o
robatori la víctima es vol fer l’heroi i fot un mal tanto al lladre, que encara
li tocarà pagar danys i perjudicis! Per aquesta raó, proposo dues preguntes:
¿és exagerat demanar quina llei protegeix els drets de les víctimes amb la
mateixa eficiència i garantia que els dels delinqüents? o ¿creieu que un codi
penal imperfecte lliga les mans dels jutges per impedir que un agressor quedi
en llibertar amb càrrecs, però al carrer, mentre la víctima no s’hagi tret de
sobre les seqüeles del delicte?
(Aquesta reflexió continuarà demà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada