Follow by Email

dimarts, 17 de setembre de 2019

ENS EN PODEM REFIAR DELS CONTROLS DE QUALITAT AMBIENTALS I SANITARIS?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 17 setembre de 2019)

Sempre que hi ha un brot de legionel.la a qualsevol ciutat del món, veiem que la primera mesura que es pren consisteix en determinar, primer, les coordenades de la possible font de contagi per, seguidament, procedir a la desinfecció de totes les torres de refrigeració que hi ha pels voltants. Des de la meva supina ignorància de com es propaga aquest virus tan letal per a les persones de certa edat o les tocades per alguna patologia severa, una deducció bastant lògica és que la culpa recau en la insuficient revisió i manteniment. Cada vegada que hi una alarma alimentària, com la d’aquests darrers dies arrel de la contaminació de carns andaluses per listeriosi o els periòdics incidents per salmonel·la, resulta que malgrat existir a tremuja normativa clara i detallada de com s’han de realitzar les tasques d’inspecció preventiva, les administracions municipals responsables de realitzar-la s’han de coronar de merda d’oca per negligència o per deixar-se colar gols per l’esquadra.

Per tant, l’única explicació que li trobo a l’aparició freqüent de brots d'aquesta mena és que els protocols de manteniment de les torres de refrigeració i els controls de qualitat en els obradors i llocs, on es manipulen aliments destinats al consum humà, alguns propietaris se les prenen a la fresca aprofitant-se sovint de que la inspecció no pot arribar a tot arreu. Ara bé, no recordo pas que els ciutadans rebem mai informació - després de qualsevol desgràcia provocada per badades en prevenció - dels càstigs que han recaigut en els culpables. Encara que només fos per escarmentar els negligents en matèries tan delicades que poden afectar la salut pública, caldria que els responsables últims del problema passessin per la vergonya de veure el seu nom publicat amb totes les lletres en algun lloc on tothom pogués assabentar-se’n que han estat uns deixats o uns pocavergonyes.

Espanya té fama de ser un dels països més reglamentistes d'Europa, però també dels més indisciplinats en quan a fer complir les normes de convivència, començant sovint per la mandra que els hi fa aixecar el cul de la cadira els que cobren per vigilar que feta la llei, ningú faci la trampa. Dos exemples de preguntes, entre dotzenes que podríem fer-nos:

1)- ¿Tots els bars o restaurants situats en llocs cèntrics de ciutats turístiques tenen impecables els sanitaris, o n’hi ha molts, inclús situats a quatre pams de les cuines, que a partir de mitja tarda són focus d’infecció fecal? 
2)- ¿Tenint en compte els estralls que “el botellón” causa en el jovent, com es controla que propietaris d’establiments legals com supermercats o botigues de barri respectin la prohibició de vendre alcohol a menors?

A la meva manera de veure, la paraula que defineix millor el concepte “democràcia” és “responsabilitat ciutadana”. Amb més sentit individual de la responsabilitat que a cadascú pertoca pel sol fet de respirar com a ciutadà, probablement ens estalviaríem molts ensurts. Però el que més m'emprenya, és que massa sovint quan la seguretat i la convivència, en tots els sentits de la paraula fan figa, els responsables de que tot plegat no se’n vagi a fer punyetes et diuen que per reclamacions, al mestre armer.        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada