PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dimarts 17 setembre de 2019)
Sempre que hi ha un brot de legionel.la a
qualsevol ciutat del món, veiem que la primera mesura que es pren consisteix en
determinar, primer, les coordenades de la possible font de contagi per,
seguidament, procedir a la desinfecció de totes les torres de refrigeració que
hi ha pels voltants. Des de la meva supina ignorància de com es propaga aquest
virus tan letal per a les persones de certa edat o les tocades per alguna
patologia severa, una deducció bastant lògica és que la culpa recau en la insuficient
revisió i manteniment. Cada vegada que hi una alarma alimentària, com la
d’aquests darrers dies arrel de la contaminació de carns andaluses per
listeriosi o els periòdics incidents per salmonel·la, resulta que malgrat existir
a tremuja normativa clara i detallada de com s’han de realitzar les tasques
d’inspecció preventiva, les administracions municipals responsables de
realitzar-la s’han de coronar de merda d’oca per negligència o per deixar-se
colar gols per l’esquadra.
Per tant, l’única explicació que li trobo a
l’aparició freqüent de brots d'aquesta mena és que els protocols de manteniment
de les torres de refrigeració i els controls de qualitat en els obradors i llocs,
on es manipulen aliments destinats al consum humà, alguns propietaris se les
prenen a la fresca aprofitant-se sovint de que la inspecció no pot arribar a
tot arreu. Ara bé, no recordo pas que els ciutadans rebem mai informació -
després de qualsevol desgràcia provocada per badades en prevenció - dels
càstigs que han recaigut en els culpables. Encara que només fos per escarmentar
els negligents en matèries tan delicades que poden afectar la salut pública,
caldria que els responsables últims del problema passessin per la vergonya de
veure el seu nom publicat amb totes les lletres en algun lloc on tothom pogués
assabentar-se’n que han estat uns deixats o uns pocavergonyes.
Espanya té fama de ser un dels països més reglamentistes
d'Europa, però també dels més indisciplinats en quan a fer complir les normes
de convivència, començant sovint per la mandra que els hi fa aixecar el cul de
la cadira els que cobren per vigilar que feta la llei, ningú faci la trampa.
Dos exemples de preguntes, entre dotzenes que podríem fer-nos:
1)- ¿Tots els bars o
restaurants situats en llocs cèntrics de ciutats turístiques tenen impecables
els sanitaris, o n’hi ha molts, inclús situats a quatre pams de les cuines, que
a partir de mitja tarda són focus d’infecció fecal?
2)- ¿Tenint en compte
els estralls que “el botellón” causa en el jovent, com es controla que
propietaris d’establiments legals com supermercats o botigues de barri respectin
la prohibició de vendre alcohol a menors?
A la meva manera de
veure, la paraula que defineix millor el concepte “democràcia” és “responsabilitat
ciutadana”. Amb més sentit individual de la responsabilitat que a cadascú
pertoca pel sol fet de respirar com a ciutadà, probablement ens estalviaríem
molts ensurts. Però el que més m'emprenya, és que massa sovint quan la seguretat
i la convivència, en tots els sentits de la paraula fan figa, els responsables
de que tot plegat no se’n vagi a fer punyetes et diuen que per reclamacions, al
mestre armer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada