Follow by Email

dilluns, 16 de setembre de 2019

ES FILTRARAN TASTETS DEL CONTINGUT DE LA SENTÈNCIA COM D’ALTRES COPS?


PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dilluns 16 setembre de 2019)

A aquestes altures i en aquest país, quan parlem de sentència només ens podem referir a la sentència per antonomàsia, és a dir: a la mare de totes les sentències; la que penja del cap dels polítics catalans en presó preventiva, acusats de sedició, rebel·lió, desobediència, malversació i no sé quantes coses més, tot per intentar desbloquejar el camí cap a la independència mitjançant un legítim referèndum d’autodeterminació. A mesura que s’acosta l’octubre, les especulacions sobre com i quan se’ns farà saber el contingut de la sentència, preocupa a molta gent que per una o altra raó n’estan pendents del resultat. De moment no n’ha transcendit pas cap pista sobre la seva sonada tot i que ja està escrita de sobres. L’única certesa és que es pronunciarà abans no prescrigui el període màxim de presó preventiva dels Jordis.

Perquè si d’una cosa ningú dubta és de que el magistrat Marchena procurarà no enganxar-se els dits en cap defecte de forma. Durant la vista oral no es pot pas dir que reeixís del tot bé en aquest propòsit, però se li ha de reconèixer que va esforçar-se per reprimir el geni, tics d’autoritarisme i de suficiència, i suposo que també es va mossegar més d’una vegada la llengua. Per tant, la sentència es parirà oficialment abans que la partera no surti de comptes, és a dir: no més enllà de la primera quinzena d’octubre. El que voldré veure és si fins aleshores es mantindran en rigorós secret les intimitats de la criatura. Però, considerant l’envergadura del fetus, en tots els sentits de la paraula envergadura, se suposa que inevitablement haurà hagut de passar per les mans d’un considerable reguitzell de llevadors i llevadores, auxiliars i especialistes, als quals els haurà llegut de fer-li una bona llambregada al nadó-sentència.. Em temo, doncs, que malgrat el zel dels magistrats oficiants en la cerimònia per evitar fastigoses filtracions, la condició humana de les persones que hagin participat molt o poc en el part en serà la responsable de la feblesa puntual dels que no sàpiguen o no puguin resistir-se a les llamineres temptacions d’aquells que sempre estan disposats a fer pasqua abans de rams. Vaja, no posaria la mà al foc que d’una sentència tan esperada com enrevessada, políticament parlant, no se’n dosifiquin petites dosis per salivejar. Tampoc seria la primera vegada, ja que en aquest país i en el veí, de portafarcells, xafarders i oportunistes n’anem ben servits.

En casos anteriors, mai s’ha sabut amb certesa com ni qui era la “gola profunda” que se n’anava del bistec, expressió popular que recupero del vocabulari dels sindicalistes més barroers, però el cert és que aquell fenomen conegut com “la Brunete mediàtica” i d’altres cosines germanes dels mitjans de comunicació interessadament desestabilitzadors, en els moments més delicats no es varen pas estar de publicar indiscrecions en teoria protegides pel “secret de sumari”; i més d’una dotzena de vegades, vantant-se d’informació privilegiada, avançaren temeràriament no només el sentit de determinades sentències de rerefons polític, sinó també de resolucions compromeses del mateix Tribunal Constitucional. Els testaferros dels propietaris dels mitjans de comunicació especialitzats en tirar la pedra i amagar la mà, es defensaven de les crítiques per disposar d’informació confidencial assegurant que només es tractava d’especulacions periodístiques basades en la veterania o en la gosadia dels seus redactors; el problema és que massa sovint aquella mena d’especulacions coincidien amb pèls i senyals amb la realitat.

I com que poca gent creu en les premonicions ni encara menys en les revelacions celestials, per lògica s’havia de concloure que la filtració era interessada, tant pel que feia al contingut xafarde-jat com pel moment concret escollit per escampar-ho, el que pogués fer el més mal. A la meva manera de veure, doncs, si algun mitjà especialista en fer explotar indiscrecions presumint de “confidents” de categoria, disposés de material sensible sobre la sentència i el fes públic a tall de primícia abans de la data prevista pel part, la professionalitat i la honradesa de la Sala del Suprem quedaria esquitxada, sinó per la sospita de conxorxa, almenys per no haver pres les precaucions indispensables per evitar aquest nyap; i si, donat el cas, s’acredités que les filtracions eren un “globus sonda” calculat per temptejar la temperatura i prendre-li el pols a l’entorn sobiranista, el gripau seria de molt més mal empassar.

Per cert, i que quedi clar que no es tracta de cap filtració, independentment del que es digui de cara a la galeria per fer bullir l’olla dels parroquians d’un costat o de l’altre, però de portes endins la majoria d’apostes dels sobiranistes són pessimistes en quan als termes de la sentència perquè es temen que es vol fer un escarment, però m’ha cridat l’atenció el pronòstic d’algú que les sol encertar encara que no s’hi dediqui professionalment: aquest paio diu que la sentència serà severa en la descripció i qualificació dels fets provats, tèbia en el repartiment de penes i, malgrat formalment el veredicte sigui per unanimitat, el matisaran dos vots particulars de sentit contradictori. És a dir, un magistrat pensarà que s'ha estat tou i un altre la trobarà massa rigorosa. Espero que no es confirmi aquest resultat, perquè no penso pas confessar que l’oracle en qüestió l’ha fet un d’aquests homenots característics que en Pla clavava tot sovint, d’aquells que si l’encerten l’endevinen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada