TOTES LES MASSES PIQUEN

PROPOSTA DE REFLEXIÓ PER AVUI (dijous 5 setembre de 2019)

Ara que molta gent s’apunta amb tanta alegria a seguir una dieta miraculosa que els acosti a la immortalitat, si pot ser amb un cos musculat, sense arrugues i ni un gram de greix; al final de l’obra es sol arribar a la conclusió que la millor dieta per a la salut es menjar de tot i no abusar de res, com deia en Pla. Perquè a la llarga totes les masses piquen, màxima que se sabien de memòria i aplicaven estricament a l’hora de cuinar, les nostres àvies. Del que es tractaria, doncs, seria de mirar prim sense estar-se’n de res; i això, encara que sembli mentida, costa Déu i ajuda si es vol practicar al peu de la lletra. Les rutines dietètiques cansen i són molt avorrides, per aquesta raó la gent prefereix sotmetre’s periòdicament a una novena d’herbes remeieres miraculoses o a una dieta radical, quan més exòtica millor. Però no es té en compte que abusar massa de fer dieta també pica i sovint l’experiment acaba en una solemne i frustrant decepció: el quilo que es perd avui es guanya demà passat. Aleshores es quan la gent torna a recordar-se’n de la vella dita, i es deixa de ximpleries per una temporada.

I si això és tal com ho pinto parlant de dietètica, en altres aspectes de la vida tampoc un empatx del que sigui - ideològia, religió, cultura o viquipèdia -, porta a res de bo ni aprofitable, raó de més per prendre-s’ho amb calma i no pretendre ser un fenomen o un oracle que tingui resposta per a tot, perquè en definitiva l’únic que s’aconsegueix anant de mestre tites es acabar sent el més llest i savi del cementiri. Un dels meus filòsofs de capçalera, ja sabeu de qui parlo, va deixar establert sobre aquesta qüestió un principi indiscutible: “quan més aprens, més clar tens que et queda molt per aprendre”. Per tant, francament, val més menjar poc i pair bé.

I a què ve, em direu, aquest llamp de reflexió d'avui? Doncs, mireu, a deixar constància, canviant de tema, que tampoc els que governen poden emparar-se sistemàticament posar-nos a dieta de lleis per renegar de la política, ja que com en el cas de la dieta totes les masses cansen i piquen. I passar-se el sant dia contestant NO a tot el que el poble voldria, com si fossin un disc ratllat, pot acabar fent sortir de polleguera a gent que no se li havia passat mai pel cap de ser desobedient ni irreverent, ja que simplement demana enraonar sobre aquelles coses en que no s'entenen i separaren enlloc d’unir una família o una societat, sense apriorismes ni prejudicis. Ara mateix, amb tota aquesta història de les diferents velocitats a que treballa la maquinaria judicial contaminada per la política, l’acusació de desobediència del president Torra que anirà al tribunal a final de mes, n’és un exemple de que tant abusar del ralentí o de la gansoneria com pitjar a fons l’accelerador, en matèria d’administració de la justícia, es fer-ne un gra massa. Sobretot si queda palès que quan es vol els jutges es treuen la feina dels dits en menys de vint-i-quatre hores, malgrat hagin de treballar en dies festius o per vacances. Aquestes masses també piquen i poden fer molt més mal a la societat que una fartanera, a la nostra salut. Perdoneu, doncs, les molèsties, però encara que sigui cantant i xiulant algú ha de deixar constància de les veritats de tant en tant, i potser els escriptors que anem per lliure som els més indicats per posar a caldo els governants prepotents i mesells. Sinó, de què coi serviria que escriguéssim?