MANIFESTACIONS CONTRA UN MUR DE MENYSPREU

La democràcia, tal com molta gent la tenim entesa, consisteix en que el poble delegui la seva sobirania en uns representants elegits per sufragi universal en llistes obertes, els quals decideixen que governi qui hagi tingut més vots per executar al peu de la lletra els compromisos electorals que portaven al programa, sota el meticulós control dels grups de representants que s’han de resignar a fer oposició constructiva, mirant d’aportar idees per millorar la tasca legislativa. I el poble, sempre que entengui que els governants el traeixin, podrà sortir al carrer pacíficament a escridassar-los perquè rectifiquin el rumb. Si en això consisteix la democràcia, em pregunto per què aquests principis de bona convivència són paper mullat, al nostre país més que a cap altre? El govern, al cap de quatre dies de tenir la paella pel mànec, s’oblida dels compromisos amb els electors i fa allò que li convé, sense fer cas del què suggereix l’oposició i mirant-se amb fàstic les protestes dels ciutadans omplin els carrers. Que un ministre, precisament el de Justícia, davant les massives reclamacions per una reforma fastigosa de la llei de l’avortament, no tingui res més a dir que: “malgrat els insults, els crits i el rebombori no pensa fer ni un pas enrere”, és un disbarat propi d’un aprenent de bruixot dictador que l’hauria de fer enrajolar, si tingués vergonya. En canvi, se’n vanta. No li hagués costat res, i per extensió a cap altre ministre quan es troba davant d’un cas semblant, dir senzillament als manifestants que en pren nota del seu rebuig i que s’estudiarà les propostes amb interès. Com a mínim, seria un gest de més bona educació que engegar-los els gossos. Si la societat civil o el poble, si us agrada més dir-ho així, no està ben vista per part dels governants quan es manifesta perquè en té el pap ple, amb l’excusa que el poble ja parla almenys cada quatre anys, és que va fer campana el dia que a classe explicaven en què consisteix la democràcia. Potser el que caldria, doncs, és que els polítics, quan arriben al poder, s’apliquessin a evitar que la gent s’hagi de tirar al carrer per expressar la seva indignació per les animalades que fan. Si els polítics ho fessin bé o almenys fessin allò a què s’havien compromès, les manifestacions no tindrien raó de ser. Però mentrestant ho facin tan malament com saben, fent pagar els plats trencats sempre als mateixos, hauran d’aguantar-se; perquè sortir al carrer pacíficament a protestar fa palès la bona salut democràtica d’un país. I estirabots com els d’ahir d’en Gallardon, si la democràcia es portés al moll de l’ós, seria motiu suficient per demanar disculpes. Penedir-se’n, amb aquesta trepa ja seria demanar massa.