ARXIVANT

Des de jove vaig agafar la mania de subratllar les frases o opinions que em cridaven més l’atenció dels llibres que llegia a tremuja. Després, les traslladava a una fitxa i les ordenava per matèries i les arxivava en capses de sabates, per rigorós ordre alfabètic. Aquesta rutina m’ajudava a documentar els articles que escrivia als diaris, ja que era impossible memoritzar tot el material que hom acaba trascolant si és un lector compulsiu. Aleshores no teníem la crossa d’internet per donar-me un cop de mà  i recopilar les cites era una feinada, però fent-ho amb constància i no deixant feina endarrerida cada dia, sortia a compte aquest esforç. Més endavant, malgrat les facilitats de la informàtica, vaig continuar amb el meu sistema d’arxiu manual, afegint-hi també retalls d’opinions publicades a la premsa. L’única cosa que he perdut amb els anys és l'abundància i la regularitat, arxivant: ara ho faig més de tant en tant i selecciono una mica més. Precisament ahir, mentre m’hi dedicava, he fet un resum d'algunes d’aquestes cites, manllevades d’altres perquè em feren reflexionar al llegir-les, per si us fa peça.

- “Quan la pobresa entra per la porta, l’amor salta per la finestra i fuig” (Thomas Fuller- historiador).

- “La identitat catalana no és només la llengua, sinó els valors que acompanyen la seva tradició. Com a societat en constant transició, la llengua i els valors són les constants que s’han de conservar” (Zapata-Barrero – catedràtic ciència política UPF)

- “Per què deu ser que els fa tant de mal a aquests senyors que ara manen, que recordem el què hem viscut i après? Nostàlgia o memòria? La desmemoria no és el màxim botí dels demòcrates indecisos? La nostàlgia no és l’autocompassió mansa dels que sempre perdem?” (Joan-Pere Viladecans – artista)

- “La gràcia dels líders és que són allà on toca quan toca per donar sentit a un desig previ de molta gent, una necessitat, unes ganes que ja són a l’ambient. Donen forma al que molts volen dir, sense saber com verbalitzar-ho” (Carles Capdevila – periodista)

- “Les persones que més donen més reben a canvi en forma d’autoestima; i les que més reben més donen. L’altruisme és un procés que es retroalimnenta. En canvi l’egoisme, encara que pugui semblar que ens donarà més satisfacció, condueix més fàcilment a la frustració” (Valentí Fuster – metge)

- “Els dirigents religiosos acostumen a donar les pautes de vida que a ells els semblen millor per als seus interessos – que no són cap altres que exercir el poder d’es d’un premi o un càstig etern – manipulant el temor ben natural que té tothom sobre la temporalitat de l’existència humana” (Remei Margarit – psicòloga)

- “La construcció del paradís a la terra no forma part del programa de les democràcies. Avui, al món occidental, una de les principals amenaces que pesen sobre la democràcia no prové de l’expansió desmesurada de la col•lectivitat; més aviat resideix en el reforçament sense precedents de certs individus”

(Tzvetan Todorow – escriptor búlgar que va pronunciar al CCCB la conferència “Elogi de la moderació”)

No us canso més i me n’entorno a arxivar. Bon divendres tingueu.