Follow by Email

divendres, 21 de febrer de 2014

ALCAVOTS DE LA MENDICITAT

En quin món vivim, que es permet que hi hagi tanta gent miserable que viu d’explotar la misèria dels altres? Potser hauria d’haver escrit enlloc de “permetre”, “ésser capaç”. Ja que és evident que hi ha gentussa vivint de la desgràcia dels altres, que s’han venut la consciència per un plat de llenties, i a la qual no li queda ni una engruna d’escrúpols per repartir cada dia els captaires que manipula per indrets cèntrics i estratègics de les zones comercials de grans ciutats, procurant que facin llàstima des de la primera llambregada, deixant-los una mica de xavalla en una caixeta dipositada davant seu perquè serveixi d’esquer als vianants que no s’hagin adonat que aquell pellingot, agenollat o assegut a  terra amb el cap cot, demana caritat.  Per arrodonir la posta en escena, el proxeneta de torn col•loca al costat dels cossos immòbils, talment com si fossin una figura de cera o estàtues humanes, un currículum escrit matusserament en un tros de capsa de cartró mal tallada, penjat del coll o abandonat no gaire lluny, quin text si fa o no fa és una versió recurrent de la mateixa cantarella: “tengo cuatro hijos y no han comido desde ayer. Una ayuda”. A vegades, expressament, fan alguna falta garrafal d’ortografia perquè coli que el cartell és obra d’aquella pobre ànima de càntir que de ben segur no sap fer la o amb una canya ni parla un borrall de castellà i encara menys de català. N’hi ha alguns d’aquests proxenetes que, a part de fer la seva rutina diària, volen ser una mica més creatius per treure’n més beneficis i ajuden els seus enzes a dramatitzar el numeret  i, si per cas en el llistat de cimbells de qui s’aprofiten tenen la sort de tenir-hi algun esguerrat, en treuen el màxim de profit de fer-los ensenyar sense escrúpols monyons fastigosos i tètrics. I quan aquestes pobres criatures acaben la seva jornada "laboral" els alcavots passen a recollir-los dissimuladament per, prèvia confiscació de la recaptació del dia, retornar-los al cau on malviuen. És cert que no tots els mendicants escampats per la via pública estan “protegits” per gentussa; també ni ha que treballen pel seu compte, com si diguéssim en pla de captaires autònoms, però no m’estranyaria que paguessin alguna taxa a la màfia dels alcavots, com a preu de la tranquil•litat. D’aquest món tan sòrdid se'n pot esperar qualsevol cosa. A més a més, aquests explotadors de la mendicitat saben com moure’s perquè no els enxampin i tenen tan collades les seves víctimes que cap d’elles tindrà pebrots per delatar-los. Sembla mentida, però com a Galicia de bruixes encara que no se’n vegin n’hi han. El que no sé és per quins set sous mai s’organitza oficialment una batuda d’aquesta plaga de vampirs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada