Follow by Email

dijous, 20 de febrer de 2014

SENSE ÀRBITRE NO ES POT JUGAR UN BON PARTIT

Bé, de jugar és pot jugar, però quan sorgeix la primera jugada compromesa tothom ha de córrer a posar-hi pau. La gent civilitzada per continuar sent-ne ha de sotmetre’s, si pot ser de bon grat millor, a que algú decideixi si una cosa està bé o malament. Inclús els animals, diuen els entesos, que respecten uns determinats codis de conducta que el líder recorda quan convé si algú vol transgredir-los. En una societat tan competitiva com la que vivim fer d’àrbitre es complicat, perquè la feina consisteix en treure la raó a uns per donar-la als altres i els que perden sovint no ho paeixen bé. Per aquesta raó es recorre a principis democràtics per blindar l’autoritat i garantir la independència de l’àrbitre de l’única manera possible: fent que tothom participi en la seva tria. Si tots escollim per majoria significativa qui volem que faci de mediador en cas de discòrdia, després no podrem engegar-li els gossos si el veredicte ens trenca les oracions o el plat bonic.  Feta aquesta introducció, amb la qual em penso que tots hi podem estar d’acord, mireu com ho tenim de malparat a aquest país en quan a arbitratges: un Tribunal Constitucional que perd oli per totes les juntures i una Corona, en funcions de cap de l’Estat, que s’ha begut l’enteniment i el poc prestigi que li quedava caçant papallones, posant en qüestió la seva legitimitat. El màxim òrgan de la justícia no pot estar contaminat pels partits polítics, fins a l’extrem que els seus membres els hi deguin el càrrec i la menjadora de cada dia. La qual cosa no vol dir que els jutges hagin de renegar de la seva ideologia, perquè les idees no es poden esborrar de la nit al dia, però si s'han de deixar al bany maria quan es fa jurament d’imparcialitat, si jurar una cosa donant paraula d'honor o posant a Déu de testimoni, es recupera com un valor sòlid. A la meva manera de veure, la prioritat principal d’aquest país - tan important com per deixar-ho tot i posar-se mans a l’obra - és resoldre el desgavell dels àrbitres, arribant fins on calgui. Si no es fa aviat, algun dels partits que s’estan jugant pot acabar a bufetades. I si això passés, tinguem per ben segur que els àrbitres d’importació que ens enviarien els socis europeus que vetllen perquè els hi tornem els diners que ens ha deixat, potser encara ens les farien passar més putes.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada