Ja sé que hauria d’estar fent vacances, però des de març que vaig reprendre el blog per plantar cara anímicament a la pandèmia, cada vegada que he dit que faria una pausa per reposar n’ha passat alguna de grossa que m’ha fet tornar a la "feina" abans d’hora. No cal dir que el panorama que tenim avui al món és molt més caòtic que fa vuit dies i que si no anem amb compte, els que tinguin la moral prou rebregada s’ho passaran d’allò més malament comprovant que cada vegada aquest planeta s’assembla més a una casa de barrets sense mestressa que a una comunitat mundial ben endreçada que respon a una gran calamitat que la sacseja, fent front comú, agafats tots de bracet oblidant orgulls, greuges i punyeteries per superar tots units el gran repte.
Ja podeu mirar on vulgueu, que de governants amb seny en trobareu tant pocs que, francament, són més perillosos que el virus que haurien de combatre. No cal passar llista de les barbaritats, incoherències i estupideses que munten des dels pòndols respectius. Alguns d’aquests governants – posem per cas exemples tan cridaners de l’estupidesa i la prepotència com en Trump, en Bolsonaro, en Boris Jonhson i tot un reguitzell de petits comparses histriònics i negacionistes per sistema –, potser futures generacions consideraran les seves decisions i manifestacions en temps de pandèmia no només nefastes sinó fins i tot criminals o genocides. La incompetència i l'orgull de molts governants ineptes ha gestionat des del primer dia la pandèmia tan pèssimament que els ciutadans els hi hem perdut tan escandalosament el respecte i la confiança per culpa de les seves constants contradiccions que els incapaciten per fer creure ni per les bones ni per les males.
L’alarma que avui ha escampat el govern anglès sobre una nova soca del virus, amb tons gairebé apocalíptics matisats en canvi pels epidemiòlegs, fan palesa l’angunia de dependre d’uns dirigents tan miserables, carregats d’orgull i d’ignorància. Creieu-me, no us deixeu menjar la moral ni la capacitat de raonar amb sentit comú! Ara que està de moda parlar de bombolles, tanquem-nos dintre una bombolla de sentit comú per destriar el blat de la palla, que som animals racionals, no robots ni bens. Ja us vaig dir des del primer dia que per sobreviure aquest caos només ens podem refiar de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de resistència i de pensar pel nostre compte, sense deixar-nos enredar per quatre impresentables que no es mereixen ni que els escoltem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada