Ara que sembla que Europa s’ha pres en serio aixecar la torxa ecologista, potser no sigui una ximpleria la reflexió que us proposo avui. Aprofitant el repunt de l’atur al nostre país, i que hi haurà un fotimer d’autònoms que s’hauran quedat sense negoci i sense ingressos, inclús tenint en compte el col·lectiu de migrats sense papers que busquen feina, ¿per què no en traiem un profit productiu per a tota la societat d’aquesta mà d’obra desaprofitada, per exemple, per netejar els boscos, lleres de rius i prevenir que el proper estiu tinguem una mala ratxa d’incendis forestals que provoquin una catàstrofe ecològica? Els anys que la climatologia adversa ha propiciat que milers d’hectàrees cremessin, de teories sobre suposades conxorxes especulatives ni ha hagut a carretades, totes utilitzant els mateixos arguments suats : que si quina casualitat que els llocs en que la vegetació esdevingué cendra eren molt llaminers urbanísticament parlant; que si l’ombra dels voltors de la industria paperera planava prop dels focs; que si eren els propietaris de bestiar que volien renovar les pastures; que si la caiguda de línies elèctriques malgirbades... El fet és que gairebé mai s’ha pescat ningú amb la teia als dits, i els pocs acusats de piròmans, els seus advocats d'ofici han intentat exculpar-los per imbècils.
A la meva manera de veure, doncs, penso que hauríem de ser formals i reconèixer que la majoria de les vegades el bosc crema per culpa de la negligència de qui el trepitja i no sap o potser no vol tractar-lo com es mereix. Esclar que si que alguna vegada la mà que li cala foc està pagada per gent desestabilitzadora que a canvi de xavalla, i d’això n’hi ha més que sospites, enreden quatre desgraciats sense escrúpols. Però el problema no s’acaba culpant els piròmans mercenaris o els pixapins, les administracions públiques - començant pels ajuntaments, passant pels consells comarcals i les diputacions i acabant en la mateixa Generalitat -, també podrien ser acusades amb tota raó de deixadesa alhora de mantenir els boscos i lleres dels rius nets i sense que s’hi acumulin autèntiques bombes de rellotgeria en forma de material fàcil d’actuar com a combustible. Dels estralls que els temporals d’aigua o neu han causat als boscos, quants encara esperen que algú esclarissi tot aquell desori? Sempre s’ha sentit a dir que la prevenció més eficaç contra els incendis forestals no s’ha de deixar per l’estiu sinó que quan toca bellugar-se és ara, a l’hivern.
¿ A ningú se li acut d’organitzar, potser també requerint la col·laboració dels propietaris, unes brigades de neteja contundents de boscos i de lleres dels rius, ara que tenim mà d’obra potencial de sobres cobrant de la caixa dels encantats o malvivint en assentaments clandestins? Per altra banda, no oblidem que els nostres boscos també es desequilibren ecològicament perquè les aigües negres de les urbanitzacions, que encara no compleixen la normativa, contaminen les deus de les aigües subterrànies. Enlloc de deixar els migrats que es deshumanitzin ocupant llocs miserables, ¿no seria una bona idea repoblar pobles de muntanya on pràcticament ja no hi queda ningú? A grans mals, grans remeis! Només s'hi ha de posar imaginació i coratge. És només una idea, però crec que caldria pensar-s'hi.
Avís: M’he proposat començar un període de descans des de demà fins l’endemà de Reis. Noto que ho necessito després de quasi un any de tornar a escriure cada dia, malgrat ja havia tancat la paradeta. Espero que aquestes “vacances” les podré fer sense sobresalts que m’obliguin a tornar-m’hi a posar abans d’hora. Però no me’n vaig tranquil. Encara que ahir ja us vaig desitjar que passeu aquestes festes el millor que pugueu i que l’any vinent arribi en so de pau, avui us ho torno a reiterar. Que no es perdi per ganes! I féu molta bondat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada