És més, l’altre dia reflexionava que potser si fora una manera d’assossegar els recels de una part important de la ciutadania – més de dos terços sumen, segons les prospeccions sociològiques, els partidaris de no posar-se “de moment” la vacuna -, que personatges significats i referents socials fossin els primers a deixar-se punxar. I si aquest gest el realitzessin davant les càmeres i es retransmetés en horari prime time, oli en un llum. No sé si es podria considerar que aquells que cobren del pressupost públic, i es prestessin a aquesta “temeritat” ja els hi entra en el sou fer “paripés” d'aquesta mena i, per tant, no cal fer-ne un gra massa amb els elogis; en tot cas no estaria gens malament que s’ho creguessin que “donar exemple” sense més camàndules forma part de les seves obligacions i estoicament ho fessin voluntàriament, sense arrufar el nas. Ostres, tu! ¿Us imagineu la fila que farien tota aquella gent que sempre està a punt de fer-se veure en les recepcions oficials i no els importa de desfilar fent tanda en els “besamans” dels palaus, fent cua davant els sanitaris que xeringa al rest els inoculessin la potinga màgica “en rodatge”, i a sobre posant bona cara?
Que la gent no ho veu clar això de la vacuna? Doncs, vinga!, de ministres cap avall a cada país amb ciutadania repatània, que tinguin el privilegi de ser els primers a “provar” la medicina, com els esclaus o servents que provaven en temps reculats menjars i begudes per evitar que enverinessin els seus amos. I amb aquesta estratègia tan didàctica fulminarien tots els dubtes i els temors de la gent escèptica o ignorant, influenciada pels que prediquen l’absentisme militant, com si els plans de vacunació dels governs fossin la gran enganyifa del segle. Ja m’imagino a casa nostra el mestre de cerimònies de l’operació, cridant pel seu nom els il·lustres “vacunables” perquè s’acostessin a rebre la punxada alliberadora, mentre els altaveus reproduïssin dotzenes de vegades, com si fos l’himne de la moguda, dotzenes de versions del “Resistiremos” famós.
No sé si el rei renunciaria per aquesta ocasió a la seva inviolabilitat personal i es deixaria violar el braç de sang brava per una xeringa plebea i burleta. ¿I quantes “senyories” s’atrevirien a al·legar la seva condició d’aforats per escaquejar-se de fer de conillets d’índies virtuals o, en tot cas, exigint que enlloc de sanitaris palanganes fossin doctors reconeguts els que els hi clavessin l’agulla? Segur que els vacuna-escèptics britànics si veuen la reina i el duc d’Edimburg punxant-se avui urbi et orbe, deixaran de fer el ruc i seguiran l’exemple de la monarquia, tenint en compte que per ells és un símbol patriòtic, no com aquí que de tan arrossegar-se per terra gràcies a les misèries familiars ha perdut tot el carisma i sem-bla un drap brut. Que els símbols és vacunin abans que tothom em sembla molt bé, no perquè em deixi impressionar per aquests gestos de tramoia, però considero que molta gent estaria encantada de veure l’espectacle de símbols, patums o referents socials punxant-se. Potser, fins i tot, alguna televisió en compraria l'exclusiva.
El problema que hi veig, però, és doble. En primer lloc, podria ser que els de la confraria de símbols, patums i referents tingués altres plans que posar-se en mans de la sanitat pública i prefereixi passar el tràmit en alguna clínica privada de la seva confiança, on pugui triar el tipus de vacuna i esperar a que estigui fora del període de rodatge. En segon lloc, em temo que pot passar també que els ciutadans rasos, per exemple els britànics que des d’avui han de passar pel tub, i que saben que no poden escollir la vacuna que els faci més peça entre el repertori d’existències, vulguin que els hi posin “la mateixa” que a la reina. Si això passés, que no és cap disbarat, ja cal que tinguin preparada una bona excusa!
Per altra banda, en quan a la possibilitat que clíniques privades ofereixin a la seva clientela vacunar-se en unes altres condicions - escollint el tipus de vacuna, per començar -. encara no ha estat desmentit que des de la privada es pugui tenir accés, directament a través dels laboratoris farmacèutics, a totes les vacunes que estiguin autoritzades al mercat. Com que de tota la vida pagant sant Pere canta, em deixaria parat que en aquesta ocasió no passés igual. Però si aquesta possibilitat no fos impossible, com em temo, potser ja no es trobaran gaires símbols, patums ni referents que es prestin a “donar exemple” com la monarquia britànica. Ara, amb tota franquesa, si quan comencin les vacunacions aquí, una bona colla de patums conegudes “donessin exemple” posant-se a la cua i servint-se una dosi de la mateixa vacuna que s’endinyarà a la resta d’afiliats a la Seguretat Social, totes les meves reticències quedarien en un no res i ja poden disposar del meu braç per la cerimònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada