Follow by Email

diumenge, 27 de desembre de 2020

EL DIA DE L’ESTRENA DE LA VACUNA QUE ENS POSARÀ A ROTLLO, APRENEM LA LLIÇÓ DEL PASSAT

El 23 d’octubre de 1918, a “La Vanguardia” es podia llegir aquesta crònica: “Siguen decreciendo, según datos oficiales, el número de infecciones por gripe, pero este descenso no continuó ayer en la cifra de la mortalidad, que sufrió un ligero aumento debido acaso al brusco cambio de tiempo. De las doce del día 21 a igual hora de ayer se recibieron en la Inspección de Sanidad los partes de 250 defunciones. Los registrados el día 21 en la oficina de Estadística Demográfica y Padrón Sanitario ascienden a 315. Durante el mismo día se efectuaron en los cementerios de Barcelona 273 enterramientos. (Fixeu-vos que els nostres avantpassats un segle enrere, tampoc s’aclarien pel que fa al número de morts diaris a causa de l’epidèmia. Per tant no siguem tan severs amb els governants actuals, al cap i a la fi repeteixen els mateixos “jocs de mans” estadístics). Segons la mateixa font periodística, “la inspección provincial de Sanidad ha publicado una circular donde pide a los inspectores que con el fin de “formar un juicio lo más exacto posible de la actual epidemia de la gripe y hacer una estadística completa de la misma”, notifiquen diariamente el número de atacados, destacando los casos más complicados”.

Si continuem llegint aquella crònica, comprovarem que també, com ara, els avantpassats anaven de corcoll amb allò que avui en diem “restriccions”: “Para mientras duren las actuales circunstancias sani-tarias, el gobernador ha prohibido reuniones, mítines i todos los actos públicos que supongan aglomeraciones de personas”. Ja veieu, doncs, que tot està inventat i que no podem der tants escarafalls cre-ien que els confinaments, tocs de queda i d’altres mortificacions son fruit de la ineptitud dels que ens governen: un segle enrere ja es queixava la gent per les mateixes raons i és molt possible que si tiréssim més enllà tampoc ens vidrien de nou com s’ho engiponaven els rebesavis per sortir-se’n d’atzucacs semblants. Manllevo un “esquellot” publicat el 18 d’octubre de 1918 a la satírica “Esquella de la Torratxa”, que em sona: “... normes higièniques contra “la passa”. El Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat de Catalunya ha fet publicar una colla de consells higiènics per evitar la propaga-ció de l’epidèmia, assabentant-nos que s’ha decretat “el cierre de los cafés por las noches”. Fixin-s’hi bé: “por las noches”. Això vol dir que els microbis de la grip són gent de mal cap, que només surten de nit? No us sonen aquests retrets i befes de les prohibicions?

No em puc estar de reproduir, en aquesta memòria retrospectiva d’un passat no tan llunyà en que una altra epidèmia que ha passat a la història com “la grip espanyola” i que va deixar de cinquanta a cent milions de morts segons qui fes la comptabilitat, les recomanacions del metge psiquiatra Wifred Coroleu, publicades a “La Vanguardia” el dia 22 d’octubre de 1918, sota el títol; “Gripe e Higiene Pública” que en resum deia el següent: “Las circunstancias sanitarias actuales vuelven a poner sobre el tapete la cuestión de la gripe. Esta enfermedad infecciosa es en realidad una de las que con mayor frecuencia y de más antiguo ha sido causa de epidemia. Todo el mundo recuerda aún la famosa de 1889-1900, que tantos estragos causó. Hoy en día asistimos a una invasión de tipo parecido… La gripe es una enfermedad de todas las edades, padeciéndola así la niña como la anciana más decrépita. Igualmente apare-ce en todas las latitudes y no hay tampoco inmunidad alguna por cuestión de raza o nacionalidad… La prevención de la gripe es aún un problema de higiene. De aquí que deba combatirse indirectamente con el aislamiento de los enfermos, la desinfección de las habitaciones, de las ropas de cama, vestidos y utensilios, etc. Así, en el mismo sentido, deberán ponerse en contacto con el enfermo solamente los que deban cuidarlo… Se lavarán las manos con frecuencia con solución desinfectante y se vestirán blusas a propósito. Por lo demás, las precauciones generales de buena higiene no se olvidarán jamás, ya que por desgracia pasa con lo que con las tradicionales evocaciones a santa Bárbara”.

No us sona allò de que només ens recordem de santa Bàrbara quan trona? Doncs, ara trona fort i el que ens queda de tamborinada! Si resulta que no podrem cantar victòria fins que s’hagi vacunat d’un 70 a un 80 per cent de la població adulta, resulta que depenent d’un subministra de 16 mil dosis setmanals, d’acord amb la quota que li pertoca al territori català de les 350.000 dosis que rebrà l’Estat espanyol, per vacunar i revacunar uns cinc milions de catalans necessitem anar punxant braços durant fins passat l'estiu vinent. Feu quatre números i ho comprovareu. Per tant posem seny i paciència, que de mascareta en tenim per dies. I que tot plegat acabi bé, perquè malgrat l’eufòria d’avui donant a un grapat d’avis i àvies uns instants impagables de glòria, resem perquè aquest sainet que s’ha començat a representar avui no acabi en una tragèdia. Avui com abans, el més convenient és seguir les “instruccions” i no abaixar la guàrdia per res. Si els nostres avantpassats se’n varen sortir, nosaltres que som tan o més eixerits que ells, sobretot més "moderns", no podem perdre la moral. Però pensem que aquella experiència d'ahir va deixar, com a mínim, cinquanta milions de morts. Encara tenim molt de marge per córrer, doncs; no la caguem per pressa, per mandra o per tant se me’n fot refiant-nos que el darrer a sortir ja tancarà la porta i apagarà el llum.

Cap comentari:

Publica un comentari