Quan
més que mai necessitem uns polítics que ens diguin la veritat enmig d’una
tragèdia sanitària com la que estem vivint, perquè acceptem de bon grat obeir
les mesures que ens proposen per sortir-nos-en, resulta que en tot aquest
sainet protagonitzat per la Corona, el senyor Pedro Sanchez ha intentat, per enèsima
vegada en una de les seves freqüents intervencions públiques, fer-nos combregar
amb rodes de molí. Si es tractés d’un polític qualsevol, que també estaria
malament, potser no li tindria tan en compte el seu paper d’estrassa; però,
tractant-se del president del govern no se li pot deixar passar, perquè si el
nas si li allarga escandalosament quan vol explicar el mutis de l’anterior cap
d’Estat, com no podem estar segurs que no ens menteix quan fa jocs de mans amb les
dades més delicades en qüestions tan delicades i dramàtiques com les crisis
sanitària i econòmica d’aquest país? Qui es capaç de fer-nos jocs de mans propis
de tafurer, com podem fer-li confiança cada vegada que parla des del faristol?
En
la roda de premsa d’ahir, un president de govern d’un país democràtic i amb un
mínim de descendència no pot tirar pilotes fora, quan se li fan preguntes sobre
assumptes que afecten al cap d’Estat. Oblidem-nos, de la qüestió monàrquica que
ja tindrem dies per garbellar-la a bastament, i centrem-nos en el comportament
del Rei en funcions de cap d’Estat. Si el cap d’Estat, emparant-se en aquest
càrrec - no s’hi arriba a la més alta representació dels ciutadans d’un país
democràtic per designació divina, sinó per delegació constitucional -, ha fet córrer
la bruixa i parat la mà a mansalva als que afavoria o avalava, no és una
qüestió privada sinó pública i molt pública. Si el més elemental sentit comú
ens diu que a qui exerceix de cap d’Estat no se li pot dispensar tot, ¿per què
ens entestem en mantenir una “inviolabilitat” hereva de la dictadura i tancar
els ulls com a bons vassalls, agenollats davant un miserable servidor públic encara
que ens robi, només perquè uns polítics servils en un moment donat i sota l’espasa
alçada de l’exercit, varen decidir que el Rei, com a cap d’Estat, estava per
sobre del bé i del mal? Si el cap d’Estat pot anar de putes cada dos per tres
és una qüestió opinable; en canvi, no ho és de cap manera si paga les mamades
amb diner públic. I sembla que l’emèrit cap d’aquest Estat nostre és el que
feia. Per tant, prou de combregar amb rodes de molí! (Deixem-ho estar per avui,
que ja us he deixat teca suficient per reflexionar. Demà hi tornarem, perquè en
aquest coi de país no pots estar-te ni quinze dies tranquil: sempre hi ha algú
que vol aixecar-te la camisa!
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE
MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada