Reforca
de pallanga, quin dia! Ni hauria per fotre el barret al foc, si no fos que el
sol ha sortit rabiüt i eixerit i que no ens convé rabejar-nos en el desastre anímic
que suposa pressentir l’arribada de la tardor i, sobretot, pair les vuit xurriacades
a les costelles del Barça. Que consti que aquesta reflexió no tocava, perquè havia
decidit fer campana de cap de setmana, però m’ha semblat que no podia escaquejar-me
de dir-hi la meva enmig d’aquest desastre, per aixecar una mica els ànims. És
cert que a l’agost a les set ja es fa fosc, però això forma part del cicle de
la naturalesa: el dia creix o s’escurça seguint amb una precisió fatídica i absoluta
el protocol climàtic establert des que el món és món, ara que això dels protocols
està de moda i representa que és tan modern i científic.
Quan més radiant i
prometedor esclata l’estiu, just la nit de sant Joan s’inicia el canvi d’equinocci
i les hores d’insolació l’endemà mateix ja comencen a anar de baixa. En canvi,
per Nadal, quan els dies solen ser més rúfols i tristos, l’equinocci d’hivern
ens anuncia que el cicle torna a començar i els dies s’allargaran inevitablement,
fent els passos de puça o de pardal que siguin necessaris. Per tant deixem-nos
estar de punyetes i de migranyes, que encara que avui a les set sigui fosc tècnicament
parlant, en realitat com que ens hem fet trampa al solitari avançant les brusques
del rellotge, per allò d’estalviar energia, resulta que a les set tot just són
les nou.
Tampoc
el cabàs de gols que li va endinyar anit el Bayern al Barça ens hauria d’emmurriar
o desesperar, perquè si ho rumieu una mica veureu que no ens hauria de venir de
nou, veient com d’aquell equip de galls de panses, que enlluernava mig món remenant
la pilota, ja no en queda gaire res més que els records i les batalletes a la
vora del foc, d’ençà que els cracs de la plantilla són una dotzena d’anys més
grans i ja no queda il·lusió per triomfar a les seves botes. Avui, la majoria d’aquells
mítics jugadors que es menjaven el món han esdevingut llegenda, assolint l’estatus
de “vaques sagrades”; però com que de tant en tant encara feien caure la baba a
la culerada, els nostàlgics i despreocupats dirigents no tingueren cap pressa
per renovar estocs quan tocava, i d’aquesta manera el millor equip del món han
passat en una nit desgraciada, en pràcticament dues hores de desencerts, a
encapçalar el rànquing de derrotes futboleres més vergonyoses de la història.
Ha estat la gota que faltava
perquè tot i portar mascareta, les cares llargues es noten arreu, després de
coincidir d’una tacada tantes calamitats en un sol dia: està prohibit fumar al
carrer; s’han de tancar discoteques a pany i forrellat; a un més vista d’obrir les
escoles, ningú les té totes i a la Vila de Gràcia, han inaugurat una festa
major descafeïnada recomanant als forasters que no si acostin per mantenir les
distàncies... I, per postres, dels vuit gols que s’han empassat els culers amb
un embut, dos i mig varen ser regal enverinat d’en Coutinho, un jugador que va
costar un ronyó, però com que no va caure bé a les vaques sagrades del vestidor,
va acabar cedit als alemanys per una part de la fitxa. En fi, no us desanimeu i no us descuideu de
felicitar totes les Maries que coneixeu, perquè si a sobre alguna Maria es
queda sense felicitació, llavors si que ja podem tirar el barret al foc. Per si
de cas, totes les Maries seguidores del blog, passeu un bon sant!
A LA MEVA MANERA
DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE
MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada