A PROPÒSIT DE COMPLIR ANYS

Quan ets jove, el temps té una importància relativa perquè et sembla que en vas tan sobrat, de temps, que no te l’acabaràs mai. Però, quan comences a tenir la sensació que et fas gran dones al temps que suposadament et queda la importància que té. I si ets una persona una mica inquieta i xafardera en el bon sentit de la paraula, amb projectes per engegar i recerques mig empantanegades, procures no perdre’n ni una engruna, de temps, potser perquè has començat a trobar sentit a allò que de petit escoltaves dir a l’avi i no sabies ben bé de què et parlava: “vigila, nano, que la processó sembla molt llarga però el ciri és molt curt i s’escurça més aviat del compte, per tant s’ha d’aprofitar mentre cremi, abans no se't fongui als dits”.

           Sóc d’aquells que pensa que mai de la vida et pots quedar sense projectes entremans a mig enllestir, sense il·lusions o somnis que t’ajudin a aprofitar a cremadent la llum mentre estigui encesa, abans no es faci definitivament fosc. I sóc, tanmateix, d’aquells que opinen, defensen i recomanen, sobretot als que no són de la primera volada, que no es resignin a anar “passant l’estona”, fent-se els distrets o embafats d’allò que passa al seu entorn, sinó que procurin utilitzar la reserva d’energia que els hi quedi per sentir-se vius, per sorprendre’s cada dia amb una nova fita o compromís per assolir, sigui a nivell personal o col·lectiu.

           I això que he escrit val per gent de totes les edats, doncs conec gent de trenta i pico d’anys que asseguren practicar aquella filosofia tan “in” del carpe diem, però que en realitat el que passa és que deuen haver perdut les instruccions, perquè foten una ganya de pansits, com si fossin uns vells xarucs que ja han perdut la curiositat per viure noves experiències o, simplement, per sentir-se testimoni d’esdeveniments importants que demà explicarà la història. No en dubteu gens: sempre s’ha de tenir entremans alguna iniciativa o activitat intel·lectual, artística o social en la qual invertir el temps amb les piles ben carregades, ja que no és el temps el que se’ns escorre dels dits, som nosaltres que el deixem lliscar perquè tenim les mans foradades. Per aquesta raó, penso que no cal capficar-se per les notícies negatives que cada dia ens peixen els informatius, com si no hi haguessin al món de més entretingudes i positives. Perquè si ho fem, podem agafar un bon mal de ventre o patir un atac de feridura que ens deixi baldats com carcamals. Algú va escriure una vegada que els que van curts de temps perquè toquen moltes tecles, potser no allarguen la vida amb tanta activitat, però s’ho passen molt més bé.

            Parant atenció a com circula de de pressa el temps, seria positiu per a la nostra salut i equilibri emocional, arribar a la conclusió que no cal patir-hi gens per tots els embolics de la política, de l’economia, de la inseguretat ciutadana o del benestar, ja que tal dia farà un any i el sol surt cada matí a l’hora convinguda, per escalfar tothom. A la meva manera de veure, doncs, cal aprofitar a totes les edats el temps que queda al sarró, per treure-li tot el profit que puguem, especialment per sentir-nos realitzats com a persones, que és el projecte més important que tenim per espargir des que naixem. Per tant, no caiguem en la temptació de “matar les hores”, ja que si el temps considerat en abstracte és pura entelèquia, quan es tracta del “nostre temps” en concret, seriem uns capsigranys si el deixéssim esmunyir pel forat de l’aigüera. “El temps – deia Thomas Mann – és un regal que s’ha de tractar amb tots els honors, ja que aprofitant-lo tindrem oportunitat de desenvolupar tot el nostre talent, inclús descobrint el que ignoràvem que teníem”. En resum: no ploreu perquè us ha caigut una altra “castanya”. Fer anys sempre s’ha de celebrar com una petita victòria, com un pas endavant, mai com un pas enrere o una desgràcia.

 A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM