NO TOT EL JOVENT ÉS UN TARAMBANA INCÍVIC, PREGUNTEU-HO A LES ONG!

            Les ONG són imprescindibles a la nostra societat, mentre les persones no siguin la prioritat real dels fulls de ruta de l’establishment governamental, ja que algú s’ha d’encarregar de fer la feina social i mediambiental que els governs deixen de banda. Sort en tenim, doncs, de les plataformes d’activistes voluntaris que neixen com bolets a l’empara d’organitzacions no governamentals, que actuen de revulsiu per arribar fins aquells problemes del món on els governs prefereixen passar-hi de puntetes, com ara els efectes de la crisi humanitària i els del anomenat canvi climàtic. Ja està bé que aquestes plataformes d’indignats, retreguin a l’establishment fossilitzat que ja n’hi ha prou de parlar del sexe dels àngels als parlaments i a les assemblees polítiques on està representada la flor i nata dels dirigents mundials, enlloc de tirar pel dret contra tot tipus de corrupció, d’economia submergida, d’evasió de capitals, d' indulgències i butlles dispensades des de poders captius de la oligarquia a les grans fortunes, a les rectories vitalícies en institucions estratègiques i a la enginyeria empresarial institucionalitzada per camuflar beneficis i responsabilitats, fundacions pietoses incloses. Però, cap d’aquestes ONG aixecaria el cap, sense la sang jove, generosa i no blava, que corre per les seves venes.

És una altra cara de la joventut a la qual avui hom assenyala com culpable de l’augment dels contagis del maleït virus, degut a la seva irresponsable conducta en temps d’oci, i sobretot recreant-se en els contactes socials de risc. Vés a saber si qui va batejar les ONG amb aquest nom, no fou per recalcar que la seva finalitat és ficar el nas i el que calgui en totes les basses de misèria i d’injustícia social, allà on els govern no pensen ni borratxos embrutar-s’hi les mans ni les sabates, perquè ja tenen prou feina rifant-se les engrunes de poder entre els de la seva colla i algun company de viatge que s'hi afegeix al banquet. En tot cas, el que no es pot ignorar ni oblidar és que cada vegada s’hi apunta a aquest tipus de moviments més jovent, el perfil del qual majoritàriament coincideix amb gent que si bé va pujar amb una “classe mitjana” acostumada a “guanyar”, aviat va descobrir el pa que s’hi donava quan tocava “perdre” i, qui sap si per aquesta raó, la joventut desenganyada està començant a recuperar els valors que se li havien rovellat de tant no fer-los servir, com ara l’esforç, la tenacitat, la constància, el treball d’equip, etcètera, no per competir sinó per aconseguir colze contra colze amb d’altres com ells, que el món sigui més amable amb les persones i la natura.

           Gràcies a les ONG hi ha molt de jovent que s’ha tret la son de les orelles i està reaccionant davant les consignes econòmiques predicades a l’empara de l’espantall arnat d’una doctrina liberal, prostituïda en semals plenes de caspa ultra, defensant una obvietat de principiants: “Si n’hi ha o no de tall per repartir entre tothom, ja ho veurem. De moment, deixeu-nos entrar a la cuina per fer bullir l’olla i mirar que hi hagi menjar per a tots”. De manera que si aquest establishment polític que fa pena, no es treu el pa de l’ull i s’espavila perquè les persones siguin la prioritat de la governança, ja poden anar-se encomanant a sant Marc, santa Creu i santa Bàrbara, que és el que aconsellaven fer els avis enmig de les tempestes. I per les conductes sapastres, barroeres i incíviques d’uns quants joves, no tallem pel mateix patró tota la joventut, perquè n'hi ha de molt responsable i capaç, com és pot veure amb els mateixos sanitaris que estan a primera línia, en el combat contra la pandèmia. Però, a la meva manera de veure, si és que a aquesta societat li espera futur, els que l’hauran de decidir i liderar seran joves amb empenta i sense prejudicis. Si per cas, no deixant de banda els consells experimentats dels vells, però sempre que siguin ells qui pilotin el vaixell. I si s’equivoquen, no patiu, que als joves, precisament perquè en són, els hi queda molt de temps per rectificar.

A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net

NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.