No
estic gens tranquil des que em vaig adonant que cada dia hi ha més fatxendes,
bocamolls, narcisistes i més d’un esquizofrènic potencial, als llocs de
comandament més estratègics de la humanitat, inclòs l’accés als botons vermells
de les bombes nuclears. En efecte, hem arreplegat els darrers anys una bona
collita de governants impresentables, que s’han enfilat al poder gràcies al
trampolí d’unes urnes netes i democràtiques per exercir l’autoritat guanyada
amb vés a saber després de quantes tracamanyes, amb bastants tics dictatorials;
i aprofitant la pandèmia, aquests milhomes estan descobrint com els hi agrada
de reprimir i retallar llibertats individuals, inclosos drets humans
considerats intocables fins fa quatre dies.
Tanmateix, mentre aquests carallots no paren de
vantar-se de la seva legitimitat democràtica per rebregar drets adquirits i
costums patrimonials, ¿qui sap si els ciutadans no hauríem de començar a
preguntar-nos si sota la influencia telemàtica, les campanyes electorals d’un
temps ençà són prou immaculades i neutrals com per reflectir exactament el
principi d’un home, un vot? Cada vegada tinc més sospites sobre si a l’elector
no se “l’ajuda a escollir”, envoltant-lo i atrapant-lo en un rebuscat,
subliminal i sibil·lí rentat de cervell a través de les xarxes i dels
influenciadors/es professionals, des de tertúlies a tribunes d’opinió, a sou la
majoria dels més insospitats i a vegades fastigosos interessos.
Aquest és un maldecap, que des de fa uns quants mesos
em neguiteja, el qual es resumeix en la que podríem anomenar pregunta del
milió: ¿fins a quin punt aquella idíl·lica i càndida idea que tenim de la
democràcia, repeteixo allò tan simple “d’un home un vot”, no està sent
adulterada mitjançant suggestions enganyoses i noticies falses amb les quals es
bombardegen els electors, minvant o amputant la seva capacitat d’analitzar
sense intèrprets ni pigalls allò que més els convé, amb pragmatisme, sentit
comú i allunyats de xantatges emocionals?
Cada vegada som més, però encara no els suficients
perquè se’ns en faci cas d’unes sospites que hom desqualifica titllant-les de
falòrnies. Però els que ens esgarrifem després de determinats resultats
electorals que permeten a més de quatre irresponsables de la mateixa mena i
tarannà, assaltar democràticament el poder en països estratègics i poderosos,
ens preguntem, francament angoixats, de quina manera els electors podríem
impedir, sempre democràticament parlant, les sofisticades manipulacions del vot
per evitar que quatre eixelebrats, hiperventilats o tarats puguin jugar-se cada
dos per tres a cara o creu, el destí de la humanitat, posant-nos al caire del
precipici.
Perquè si el sistema democràtic no disposa de
mecanismes fulminants per desempallegar-se de polítics nefastos pels seus
pobles i per a la humanitat en conjunt, quin serà el futur que ens espera?
Potser caldria que ens ho plantegéssim en serio! O algú opina que val més no
pensar-hi, i el darrer que tanqui la porta i apagui el llum? Els que pensin
d’aquesta manera, que es preguntin si dels tres mil i pico de madrilenys que es
varen manifestar al passeig de Colon, negant la necessitat de protegir-se de la
covid-19, hi varen anar espontàniament a aquella trobada o estaven
“teledirigits” des dels seus mòbils. Més d’una vegada suposo que heu sentit
dir, que la culpa de que hi hagin tants polítics nefastos, ineptes i perillosos
en llocs de gran responsabilitat, rau en els ciutadans irresponsables que els
han elegit. A la meva manera de veure, però, el culpable de veritat és qui mou
des de les xarxes els fils perquè els ciutadans s’empassin consignes tòxiques i
noticies falses que fan trontollar les seves conviccions i decantar les seves
simpaties. En aquest escenari telemàtic, la crua, trista i decebedora realitat
és qui mou els fils de les tramoies electorals, utilitza com a titelles dels
seus interessos tant a un Trump, per exemple, com als que l'elegeixen de bona
fe.
A LA MEVA MANERA DE VEURE tabrilde@blogspot.net
NO ENS DEIXEM PRENDRE MAI EL DRET A PENSAR I DIR EL QUÈ PENSEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada