VAL MÉS PRENDRE-S’HO RIENT.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 12 juliol 2018)

- Que no vol dir agafar-s’ho tot a tall de conya. Sóc un negat per repetir de memòria dos o tres acudits seguits i admiro als que sembla que no acaben mai el repertori, perquè moltes vegades rematar una vetllada explicant acudits és una manera molt enraonada de rebaixar la tensió en que vivim. Però, alerta!, que riure’s d’un mal acudit per compromís, pot resultar catastròfic per establir una relació amb futur. Tenir bon humor és, ja se sap, un bon punt de partida per recuperar l’equilibri interior, perquè està demostrat que qui sap fotre-se’n d’allò que l’angoixa passa millor els pitjors tràngols. Encara que alguns reprimits us vulguin amargar l’existència amb la cantarella que aquest món és un bassal de llàgrimes, sapigueu que a aquest món encara que naixem plorant hi venim per riure i per estar alegres, no pas per somicar a totes hores. Fixeu-vos que l’espècie humana és l’única que sap riure, precisament perquè és intel•ligent; de la resta d’animals només consta que ho hagi intentat la guilla, però el seu riure és tan hipòcrita que sembla un udol. Quan, com ara mateix, allò que se’n deien valors eterns van de capa caiguda a tot arreu, crec que s’ha de recórrer més que mai a la comèdia i a l'humor, per evitar quedar-se atrapat de peus i mans en la tragèdia. Paradoxalment, la gent que mai riu és poc seria. Pareu-hi atenció abans de tancar un tracte amb un sorrut, perquè teniu bastants números d’enganxar-vos-hi els dits.

Estar de bon humor no significa prendre’s la vida a broma i riure-se’n de tot a totes hores, sinó desenvolupar el difícil sentit de la proporció de les emocions. Uns espavilats nord-americans consultors d’empreses – d’on volíeu que fossin, sinó els saberuts espavilats –, fa dos dècades van descobrir que el bon humor estimula la productivitat i predisposa les neurones per resoldre problemes enrevessats o per aprendre idiomes. Si fos veritat, ara entenc perquè a un home tan emperpalat com el senyor Rajoy se li resistien les llengües. Però no calia anar tan lluny per saber-ho: la meva mare sempre m’havia dit que a pagès estava prohibit munyir les vaques amb posat de set jutges, si no es volia vendre mala llet a tot drap. En Pere Calders, que els havia passat de tots colors defensava el seu bon humor sempre irònic i una mica punxant comparant-lo amb l’acupuntura, que punxa per curar. A la meva manera de veure, doncs, hi ha dues maneres d’encarar la vida: prendre-s’ho tot a la tremenda o provar d’anar pel món sempre amb un somriure als llavis. El secret del bon humor no és que estiguis content, sinó que no vulguis estar trist. En resum: que tingueu bon dia i si voleu que la política no us l’espatlli, busqueu-hi la vessant còmica de tot plegat – avui el nou sainet monàrquic endegat per l'escòria del CNI fent servir de titella l’amiga entranyable del caçador d’elefants, us ho posa fàcil -, i us fareu un tip de riure. No cal posar-se pedres al fetge enmig de tantes pallassades de franc!