Follow by Email

dimecres, 11 de juliol de 2018

NOMÉS UN REFERÈNDUM PACTAT I VINCULANT POT SOLUCIONAR POLÍTICAMENT EL CONFLICTE CATALÀ


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 11 juliol 2018)
- El govern espanyol ha reconegut, ja era hora, que a Catalunya l’Estat hi té un problema polític al qual se li ha de donar una solució política; però del llistat de possibles solucions justa-ment n’ha vetat l’única que pot desactivar la mala maror: un referèndum d’autodeterminació. En què devien estar pensant els que han dissenyat aquesta estratègia gestual de cordialitat buida de contingut? Em dóna la impressió que la seva aposta pretén tornar a la casella de sortida d’una partida tan mal jugada fins ara per culpa de les trampes, les mentides i les fanfarronejades emprades pels successius representants de l’Estat que l’han estant jugant, que difícilment els que han patit la vexació i humiliació continuada de perdre perquè sempre algú es treia un as de la màniga quan li convenia, poden oblidar i refiar-se’n com si res dels jugadors que han agafat el relleu i prometen que jugaran net.

El problema polític que ha reconegut amb la boca petita el senyor Sánchez no es pot definir de cap altra manera que d’aquesta: molt més de la meitat de Catalunya se sent incòmoda en un Estat que no la té per res quan es tracta de decidir qüestions importants, que se li queda part dels estalvis i que li trepitja amb sanya sentiments tan sagrats com identitat nacional, llengua i cultura. I, sobretot, perquè quan necessita Catalunya perquè ajudi a treure alguna castanya del foc a l’Estat, només se li acudeix seduir-la posant-li davant el nas un grapat de pastanagues. És evident que la totalitat dels indignats per aquest mal tracte no són independentistes, però cada vegada hi ha més moderats i d’això que se’n diu gent d’ordre, que es conformaven amb una autonomia arreglada i que com a màxim somniaven amb una mena de federalisme a mida, que estigueren disposats a tirar pel dret si aquell mal rotllo no s’acabava. Llàstima que l’assaig de capgirar l’estatus quo acabés com el rosari de l’aurora per incompetència, frustrant les il•lusions de tanta gent de bona fe.

A la meva manera de veure, doncs, és sorprenent que ara el nou govern de l’Estat per una part reconeix l’existència d’un problema polític i la necessitat de posar-hi remei amb teràpia política, en contes de amb trompades judicials o repressores, defugi radicalment com a sortida política possible la convocatòria d’un referèndum vinculant que proposi decidir entre independència o autonomia amb cara, ulls i respecte al sentiment nacional català, per exemple. Que es desenganyi el senyor Sánchez, que mentre la teràpia política que vol aplicar no s’arrisqui amb tractaments de nova generació i un pel experimentals i tot, sinó que es refiï només de cataplasmes d’herbes, el malalt no se’n sortirà. Diguin el que diguin els nous estrategues i bruixots polítics que xiulen receptes a l’orella del senyor Sánchez, la manera més ràpida i neta de resoldre un problema polític es anant-hi de cara i no pas embolicant la troca amb més promeses de restituir incompliments o fent provatures de pa sucat amb oli. Per tant, em sembla francament penós que quan un nombre important de ciutadans adults i pacífics reclamen emancipar-se de la tutela d’una madrastra constitucional que no se’ls escolta i els hi fa la llesca sempre que pot, se'ls respongui ensenyant-los un cabàs ple de pastanagues.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada