Amb
la xafogor no bé de gust reflexionar, sobretot els dies que l’estuba colla
fort; en conseqüència he buscat una manera de mantenir-nos en contacte diari sense
estressar-nos mútuament. De dilluns a divendres, els dies que estigui inspirat i
motivat, penjaré com fins ara una proposta reflexió i els dies que estigui més
dispers, tibaré originals del meu fons d’armari de producció literària de ficció,
alguna de premiada. De manera que a partir de demà i durant tot l’estiu, al
blog hi conviuran en bona harmonia reflexions acabades de sortir del forn i
relats per llegir a la fresca. I els dissabtes, la reflexió de cap de setmana
com fins ara. Espero que dosificant-me d’aquesta manera, no m’hauré de prendre
cap excedència temporal per esgotament anímic, com va passar-me l’any passat.
Passeu-vos,
doncs, el cap de setmana tan bé com pugueu. Els que no sou de la primera
volada, com jo, convenceu-vos que la canterella derrotista del “si no fos”
podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “bé, si no entrem en detalls”. No cal
entrar en detalls perquè massa sovint s’acaba plorant! El que cal és no
renunciar mai a la dignitat ni a renegar de tenir somnis es tingui l’edat que
es tingui; però, sobretot, no perdeu mai les ganes de viure per malament que us
sembli que esteu, perquè sempre en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a
Déu per no estar tan baldat, si és que això us serveix de consol. En
definitiva, no deixeu que cap pallús us espatlli la vida, perquè els pallussos
en el fons són uns amargats que només gaudeixen tocant el botet als altres.
Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny per si la sang se us escalfa
massa escoltant o llegint segons quines ximpleries o estirabots, i guardeu-vos
sempre a la faixa un roc de rauxa, per si de cas algú es pensa que us mameu el
dit. I com que de motius per estar emprenyats tots en tenim a cabassos – siguem
grans, joves o de mitja edat -, sempre que un gamarús del govern, de l’empresa,
de la colla d’amics o d’on sigui faci el gamarús, sense perdre els estreps ni
la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un somriure sorneguer a flor de
llavis, perquè s’adoni que els ciutadans i els treballadors, sobretot, ja no
som súbdits babaus.
I
si no teniu res més bo per fer, ja vos ho sabeu de memòria, doneu una
llambregada al Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Com en un calaix de
sastre trieu i remeneu, totes les reflexions estan escrites sense cap altra
pretensió que matisar l’actualitat amb un toc de sentit comú, sempre des de la
humilitat de qui sap que li queden un gavadal de coses per aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada