BON CAP DE SETMANA TINGUEU AMICS DEL BLOG.

Després d’una setmana d’experimentar el sistema de simultaniejar reflexions amb relats del meu fons d’armari de producció literària, he pogut comprovar que ha estat un èxit (de mitjana en els 7 dies anteriors s’han fregat les 1.100 entrades entre el blog i el mur de Facebook, i jo he pogut escriure més relaxat), per tant, continuaré emprant aquest sistema d’intercalar reflexions i relats durant tot l’estiu. Quan del fons d’armari tibi una novel.la curta o alguna de més llarga, repartiré la publicació per capítols, per tal que la dosi diària no embafi.

Mentrestant, passeu-vos-ho tan bé com pugueu encara que faci calor, que d’això es tracta a l’estiu. I els que no sou de la primera volada, com jo, convenceu-vos que la canterella derrotista del “si no fos” podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “estem bé, si no entrem en detalls”. No cal entrar en detalls, perquè massa sovint per aquest camí s’acaba plorant! El que cal és no deixar mai la dignitat personal ni renunciar als somnis, es tingui l’edat que es tingui perquè amb tossuderia tot és possible. Però, sobretot, no perdeu mai les ganes de viure per malament que us sembli que esteu; sempre en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a Déu per no estar tan baldat com ell, si això us serveix de consol. En definitiva, no deixeu que cap pallús us espatlli la vida perquè els pallussos, en el fons, són uns amargats que només gaudeixen tocant el botet als altres. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint segons quines ximpleries o estirabots, i guardeu-vos sempre a la faixa un roc de rauxa, perquè ningú pensi que us mameu el dit. I com que de motius per estar emprenyats en trobareu a cabassos – sigueu grans, joves o de mitja edat -, sempre que un gamarús del govern, de la feina, de la colla o d’on carai sigui us faci posar de mala llet, sense perdre els estreps ni la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un somriure sorneguer a flor de llavis, perquè s’adoni que els ciutadans i els treballadors ja no som súbdits babaus.

I si us vaga, doneu una llambregada al calaix de sastre del Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Trieu i remeneu. Totes les reflexions estan escrites sense cap altra pretensió que veure l’actualitat amb un vidre de sentit comú i, sempre des de la modèstia de qui sap que té molt per aprendre i llegir. Expressions!