PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (dimecres 4 juliol 2018)
-
Si, hipotèticament parlant, em demanessin consell aquests sapastres que es
passen el dia opinant sobre si acostar els presos polítics catalans al seu lloc
de residència habitual és un dret o un error més o menys gros, jo els hi diria
que el que tenen de fer els que manen, sense entretenir-se en burocràcies
absurdes, es deixar-los lliures fins que no els hi toqui presentar-se a judici.
Si fossin intel•ligents, repeteixo, enlloc de miops polítics o sectaris
mesells, no se la pensarien dues vegades la meva proposta, perquè no saben pas
en el merder que s’han ficat. Des d’un punt de vista d’estètica democràtica,
cada dia que mantinguin en presó preventiva els líders sobiranistes, serà més
carregós donar explicacions als seus col•legues europeus, que ja no acaben
d’entendre des de fa mesos a què coi juga Espanya podrint l’amistat amb una
part del territori que li tiba l’economia i l’inverteix en recerca tecnològica,
com cap altre en aquest país. Des d’un punt de vista pràctic, doncs, ¿com
pensen impedir la gresca, la xerinola o com vulguin definir els actes
espontanis de solidaritat i de suport als polítics empresonats per part dels
seus partidaris, quan més a la vora possible de les presons? Si pensen
dispersar-los a la força, se’ls en fotrà mig món i part de l’altre. Si
l’escampada de llaços grocs lligats als arbres o pintats a la carretera, avui
ja fa patxoca i demà serà reproduït per les televisions de mig món, no vull
imaginar-me el xou mediàtic que es muntarà informant de concentracions
patriòtiques i qui sap si més d’una acampada i tot, amb o sense foc de camp, ja
que de la “imaginació” desbordada dels “fans independentistes”, més ara amb els
estudiants en època de vacances, es pot esperar qualsevol iniciativa que faci
bullir l’olla a les redaccions dels diaris, sempre escasses de notícies durant
l’estiu.
A
la meva manera de veure, doncs, ¿per què arriscar-se a fer el ridícul
democràtic per enèsima vegada, intentant matar a canonades les mosques
colloneres catalanes? D’altra banda, des d’un punt de vista estrictament
jurídic està per veure què passarà a l'hora de la veritat amb les imputacions
per sedició, rebel•lió o malversació. ¿I si resulta que per una vegada la
justícia no amaga el cap sota l’ala i no es fa l’orni, i els processats queden
absolts? Ep! Ni goseu dir-me que estic com un llum, perquè mentre no sigui
“cosa jutjada” totes les hipòtesis respecte del procés judicial als
responsables del procés polític cap a la independència són possibles. En resum,
si la classe política en general - perquè en aquest assumpte tothom hi ha ficat
cullerada, fins i tot alguna mòmia prehistòrica que estaria millor callada
perquè tot el que diu destil•la mala llet i odi d’alta graduació alcohòlica -,
no s’hagués begut l’enteniment i actuessin en clau d’estadistes i no de
capsigranys posarien els presos polítics al carrer. Amb totes les mesures
cautelars que volguessin, però passant la responsabilitat tenir-los controlats
fins el dia del judici al govern català i als mossos. Jugada mestra! Es
traurien el “mort” de sobre i el deixarien maquiavèl•licament a la teulada
autonòmica, la qual com molt bé ha dit Grande-Marlasca, el ministre de
l’Interior espanyol, no li fa cap por de confiar-hi, puix no té cap dubte que
es comportaran lleialment perquè són demòcrates. Llàstima que de la meva
proposta en faran un cas com un cabàs, però ja s’ho trobaran! Després que no
diguin que des del Blog no els havíem avisat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada