Follow by Email

dimecres, 4 de juliol de 2018

SI LA CLASSE POLÍTICA ESPANYOLA ESTIGUÉS A L’ALTURA, FARIA UNA JUGADA MESTRA


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 4 juliol 2018)
- Si, hipotèticament parlant, em demanessin consell aquests sapastres que es passen el dia opinant sobre si acostar els presos polítics catalans al seu lloc de residència habitual és un dret o un error més o menys gros, jo els hi diria que el que tenen de fer els que manen, sense entretenir-se en burocràcies absurdes, es deixar-los lliures fins que no els hi toqui presentar-se a judici. Si fossin intel•ligents, repeteixo, enlloc de miops polítics o sectaris mesells, no se la pensarien dues vegades la meva proposta, perquè no saben pas en el merder que s’han ficat. Des d’un punt de vista d’estètica democràtica, cada dia que mantinguin en presó preventiva els líders sobiranistes, serà més carregós donar explicacions als seus col•legues europeus, que ja no acaben d’entendre des de fa mesos a què coi juga Espanya podrint l’amistat amb una part del territori que li tiba l’economia i l’inverteix en recerca tecnològica, com cap altre en aquest país. Des d’un punt de vista pràctic, doncs, ¿com pensen impedir la gresca, la xerinola o com vulguin definir els actes espontanis de solidaritat i de suport als polítics empresonats per part dels seus partidaris, quan més a la vora possible de les presons? Si pensen dispersar-los a la força, se’ls en fotrà mig món i part de l’altre. Si l’escampada de llaços grocs lligats als arbres o pintats a la carretera, avui ja fa patxoca i demà serà reproduït per les televisions de mig món, no vull imaginar-me el xou mediàtic que es muntarà informant de concentracions patriòtiques i qui sap si més d’una acampada i tot, amb o sense foc de camp, ja que de la “imaginació” desbordada dels “fans independentistes”, més ara amb els estudiants en època de vacances, es pot esperar qualsevol iniciativa que faci bullir l’olla a les redaccions dels diaris, sempre escasses de notícies durant l’estiu.

A la meva manera de veure, doncs, ¿per què arriscar-se a fer el ridícul democràtic per enèsima vegada, intentant matar a canonades les mosques colloneres catalanes? D’altra banda, des d’un punt de vista estrictament jurídic està per veure què passarà a l'hora de la veritat amb les imputacions per sedició, rebel•lió o malversació. ¿I si resulta que per una vegada la justícia no amaga el cap sota l’ala i no es fa l’orni, i els processats queden absolts? Ep! Ni goseu dir-me que estic com un llum, perquè mentre no sigui “cosa jutjada” totes les hipòtesis respecte del procés judicial als responsables del procés polític cap a la independència són possibles. En resum, si la classe política en general - perquè en aquest assumpte tothom hi ha ficat cullerada, fins i tot alguna mòmia prehistòrica que estaria millor callada perquè tot el que diu destil•la mala llet i odi d’alta graduació alcohòlica -, no s’hagués begut l’enteniment i actuessin en clau d’estadistes i no de capsigranys posarien els presos polítics al carrer. Amb totes les mesures cautelars que volguessin, però passant la responsabilitat tenir-los controlats fins el dia del judici al govern català i als mossos. Jugada mestra! Es traurien el “mort” de sobre i el deixarien maquiavèl•licament a la teulada autonòmica, la qual com molt bé ha dit Grande-Marlasca, el ministre de l’Interior espanyol, no li fa cap por de confiar-hi, puix no té cap dubte que es comportaran lleialment perquè són demòcrates. Llàstima que de la meva proposta en faran un cas com un cabàs, però ja s’ho trobaran! Després que no diguin que des del Blog no els havíem avisat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada