PASSEU UN BON CAP DE SETMANA

EP! BON CAP DE SETMANA TINGUEU AMICS I AMIGUES DEL BLOG.

Passeu-vos-ho tan bé com pugueu malgrat que el temps i el món estan cada dia més boixos, que a l’agost a les set ja serà fosc pels que no podran encendre el llum, i que un amic, en Joan Segon, que no s’avorria mai i sempre embastava projectes mai més li tornaré a veure el pèl per Manresa mentre amb grapats d’avorrits crònics m’hi entrebancaré a cada cantonada i no sabrem de què parlar... Almenys la fórmula d’alternar al blog durant l’estiu reflexions amb relats literaris del meu fondo d’armari ha resultat una bona idea, continuaré aquest sistema plàcid per a no estressar-me més dep compte, amb el vostre permís, fins mitjan setembre.   

Mentrestant, els que no sou de la primera volada, com jo, convenceu-vos que la canterella derrotista del “si no fos” podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “estic bé, si no entrem en detalls”. No cal entrar en detalls, no, perquè massa sovint pel camí s’acaba plorant! El que cal és no renegar mai de la dignitat ni renunciar als somnis es tingui l’edat que es tingui, perquè amb tossuderia tot és possible, fins i tot moure muntanyes com va dir aquell. Però, sobretot, no perdeu mai les ganes de viure per malament que us sembli que les esteu passant, perquè sempre en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a Déu de no estar tan baldat com ell, si això us serveix de consol. En definitiva: no deixeu que cap pallús us espatlli la vida puix els pallussos, en el fons, no són res més que uns amargats que gaudeixen tocant el botet. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó de seny, per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint segons quines ximpleries o estirabots es publiquen als papers, i guardeu-vos sempre a la faixa el roc de la rauxa, perquè ningú pensi que us mameu el dit en un moment donat. I com que de motius per estar emprenyats segur que en teniu a cabassos – sigueu grans, joves o d’edat indeterminada -, sempre que un gamarús del govern, de la feina, de la colla o d’on carai surti us faci posar de mala llet, sense perdre els estreps ni la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un somriure sorneguer a flor de llavis, perquè s’adoni que els ciutadans i els treballadors, sobretot, ja no som un súbdits babaus.

I si us vaga i no us fa mandra entre becaina i becaina, doneu una llambregada al calaix de sastre del Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Trieu i remeneu entre reflexions i producció literària. Totes les reflexions estan escrites sense cap altra pretensió que mirar l’actualitat amb el vidre de color sentit comú, sempre des de la modèstia de qui sap que té molt per aprendre. I de la producció literària, què voleu que us en digui? Tant si se li ha reconegut el seu mèrit premiant-la com si resta inèdita a l’espera que la treguin a ballar,  me l’estimo com s’estima un fill! Expressions!