Follow by Email

divendres, 6 de juliol de 2018

D’UNIFORME PERQUÈ TOTHOM VESTEIXI IGUAL I S’ENSORRI EL CONSUMISME.


PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 6 juliol 2018)
- L’alcalde dretà de Provins, una vila de poc més de dotze mil habitants, a menys d’una hora de Paris, ha declarat la guerra a la roba de marca en particular i al consumisme en general, posant en marxa una iniciativa – alguns en diran alcaldada - que consisteix en que tots els nens i nenes de la vila en edat de d’anar a l’escola – Provins en té sis d’escoles municipals -, si us plau per força decideixin vestir-se voluntàriament d’uniforme per anar a classe. L’alcalde no està sol en aquesta creuada, el ministre d’Educació també sembla que se la mira de bon ull aquesta idea i aproximadament un pèl més de la meitat dels pares afectats sembla que, en principi, no els hi faria res o potser fins i tot gràcia que la seva canalla anés uniformada a estudi. Però el que em crida l’atenció és que l’objectiu de la iniciativa no persegueix el pragmatisme ni l’estètica i, suposo, que tampoc una finalitat didàctica, encara que de l’actual ministre francès del ram es pot esperar qualsevol ciri trencat perquè és un il•luminat igual que el Wert que havíem patit nosaltres. Fixeu-vos que ja ha fet uns quants suggeriments als mestres, que per dir-ho suau fan pudor de naftalina, com ara desintoxicar els estudiants de la influència perversa d’internet posant més èmfasi en exercicis d’escriptura a mà, retornant als rancis dictats. Però l’objectiu de la indumentària comuna forma part d’una campanya impulsada per l’alcalde de Provins, per combatre el consumisme desenfrenat que té obsessionada la mainada per vestir roba i calçats de marca.

A la meva manera de veure, però, darrera d’aquesta estratègia que es vol vendre com innocent i fins i tot com ecològica per fer-la simpàtica, s’hi amaga l’eterna obsessió de la dreta ideològica, en identificar la uniformitat amb principis tan sagrats com autoritat, rigor i sobretot ordre. L’ordre porta boixos els conservadors. Però mantenir l’ordre fins a les darreres conseqüències sempre ha estat la perdició de la dreta, perquè l’afany d’imposar quelcom per la força, topa amb el principal dret fonamental de les persones: la llibertat. Ni als alemanys, que tenen fama de caps quadrats, els hi mola gaire això d’anar d’uniforme a l’escola o a la feina. L’uniforme només el conserven els militars, els religiosos i, d’una manera més dispersa, els esportistes. Els militars ho tenen pelut per treure-se’l de sobre, però molts capellans, frares i monges ja en passen de l’hàbit tant com poden o el pengen de la figuera definitivament. Ja se sap que l’hàbit no fa el monjo, però deu-nos em guard per a la nostra confiança i fe que, per exemple, als hospitals el personal sanitari no anessin impecablement vestits de blanc; tot i que darrerament ja hem entomat que un metge amb la bata descordada i el coll de la camisa desbotonat pot encertar el diagnòstic tant com el que va com si acabés sortit de la capsa. Fins a meitat del segle passat, a les escoles s’obligava a portar bata per protegir la roba de carrer de taques de tinta, però aquesta excusa no va servir després dels bolígrafs. En canvi, al Regne Unit costarà desterrar l’uniforme de les escoles, perquè és una tradició que s’arrossega des de fa més de quatre segles, quasi tant com la monarquia. Per descomptat, després de la segona guerra mundial les escoles alemanyes varen renegar dels uniformes perquè ja n’havien quedat tips de disciplina i uniformitat. Ah!, me n’oblidava: a les presons també es obligatori l’uniforme. Dit això, no em puc estar de donar un demagògic i populista consell als ciutadans de Provins: no deixeu que les vostres escoles s’assemblin a presons!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada