PROPOSTA
DE REFLEXIÓ (divendres 6 juliol 2018)
- L’alcalde dretà de
Provins, una vila de poc més de dotze mil habitants, a menys d’una hora de
Paris, ha declarat la guerra a la roba de marca en particular i al consumisme
en general, posant en marxa una iniciativa – alguns en diran alcaldada - que
consisteix en que tots els nens i nenes de la vila en edat de d’anar a l’escola
– Provins en té sis d’escoles municipals -, si us plau per força decideixin
vestir-se voluntàriament d’uniforme per anar a classe. L’alcalde no està sol en
aquesta creuada, el ministre d’Educació també sembla que se la mira de bon ull
aquesta idea i aproximadament un pèl més de la meitat dels pares afectats
sembla que, en principi, no els hi faria res o potser fins i tot gràcia que la
seva canalla anés uniformada a estudi. Però el que em crida l’atenció és que
l’objectiu de la iniciativa no persegueix el pragmatisme ni l’estètica i,
suposo, que tampoc una finalitat didàctica, encara que de l’actual ministre
francès del ram es pot esperar qualsevol ciri trencat perquè és un il•luminat
igual que el Wert que havíem patit nosaltres. Fixeu-vos que ja ha fet uns
quants suggeriments als mestres, que per dir-ho suau fan pudor de naftalina,
com ara desintoxicar els estudiants de la influència perversa d’internet posant
més èmfasi en exercicis d’escriptura a mà, retornant als rancis dictats. Però
l’objectiu de la indumentària comuna forma part d’una campanya impulsada per
l’alcalde de Provins, per combatre el consumisme desenfrenat que té
obsessionada la mainada per vestir roba i calçats de marca.
A
la meva manera de veure, però, darrera d’aquesta estratègia que es vol vendre
com innocent i fins i tot com ecològica per fer-la simpàtica, s’hi amaga
l’eterna obsessió de la dreta ideològica, en identificar la uniformitat amb
principis tan sagrats com autoritat, rigor i sobretot ordre. L’ordre porta boixos
els conservadors. Però mantenir l’ordre fins a les darreres conseqüències
sempre ha estat la perdició de la dreta, perquè l’afany d’imposar quelcom per
la força, topa amb el principal dret fonamental de les persones: la llibertat.
Ni als alemanys, que tenen fama de caps quadrats, els hi mola gaire això d’anar
d’uniforme a l’escola o a la feina. L’uniforme només el conserven els militars,
els religiosos i, d’una manera més dispersa, els esportistes. Els militars ho
tenen pelut per treure-se’l de sobre, però molts capellans, frares i monges ja
en passen de l’hàbit tant com poden o el pengen de la figuera definitivament.
Ja se sap que l’hàbit no fa el monjo, però deu-nos em guard per a la nostra
confiança i fe que, per exemple, als hospitals el personal sanitari no anessin
impecablement vestits de blanc; tot i que darrerament ja hem entomat que un
metge amb la bata descordada i el coll de la camisa desbotonat pot encertar el diagnòstic
tant com el que va com si acabés sortit de la capsa. Fins a meitat del segle
passat, a les escoles s’obligava a portar bata per protegir la roba de carrer
de taques de tinta, però aquesta excusa no va servir després dels bolígrafs. En
canvi, al Regne Unit costarà desterrar l’uniforme de les escoles, perquè és una
tradició que s’arrossega des de fa més de quatre segles, quasi tant com la
monarquia. Per descomptat, després de la segona guerra mundial les escoles
alemanyes varen renegar dels uniformes perquè ja n’havien quedat tips de
disciplina i uniformitat. Ah!, me n’oblidava: a les presons també es obligatori
l’uniforme. Dit això, no em puc estar de donar un demagògic i populista consell
als ciutadans de Provins: no deixeu que les vostres escoles s’assemblin a
presons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada