Passeu-vos-ho
tan bé com pugueu encara que faci calor, que d’això es tracta a l’estiu. Com
que la fórmula de simultaniejar durant una temporada les reflexions amb els
relats literaris del meu fons d’armari ha resultat un èxit, seguiré aquest
sistema, amb el vostre permís, tot l’estiu.
Mentrestant,
els que no sou de la primera volada, com jo, convenceu-vos que la canterella
derrotista del “si no fos” podeu optimitzar-la amb un pillo afegitó: “estic bé,
si no entrem en detalls”. No cal entrar en detalls, no, perquè massa sovint pel
camí s’acaba plorant! El que cal és no renegar mai de la dignitat ni renunciar
als somnis es tingui l’edat que es tingui, perquè amb tossuderia tot és possible,
fins i tot moure muntanyes com va dir aquell. Però, sobretot, no perdeu mai les
ganes de viure per malament que us sembli que les esteu passant, perquè sempre
en trobareu algú de pitjor per donar gràcies a Déu de no estar tan baldat com
ell, si això us serveix de consol. En definitiva: no deixeu que cap pallús us
espatlli la vida puix els pallussos, en el fons, no són res més que uns
amargats que gaudeixen tocant el botet. Això sí, tingueu sempre a mà un petricó
de seny, per si la sang se us escalfa massa escoltant o llegint segons quines
ximpleries o estirabots es publiquen als papers, i guardeu-vos sempre a la
faixa el roc de la rauxa, perquè ningú pensi que us mameu el dit en un moment
donat. I com que de motius per estar emprenyats segur que en teniu a cabassos –
sigueu grans, joves o d’edat indeterminada -, sempre que un gamarús del govern,
de la feina, de la colla o d’on carai surti us faci posar de mala llet, sense
perdre els estreps ni la bona educació engegueu-lo a pastar fang amb un
somriure sorneguer a flor de llavis, perquè s’adoni que els ciutadans i els
treballadors, sobretot, ja no som un súbdits babaus.
I
si us vaga i no us fa mandra enmig de tantes vacances, doneu una llambregada al
calaix de sastre del Blog "A LA MEVA MANERA DE VEURE". Trieu i
remeneu entre reflexions i producció literària. Totes les reflexions estan
escrites sense cap altra pretensió que mirar l’actualitat amb el vidre del
color del sentit comú i sempre des de la modèstia de qui sap que té molt per
aprendre i llegir. I de la producció literària, què voleu que us en digui? Me
l’estimo com s’estima un fill! Expressions!
http://tabrilde.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada