Jueus i palestins s’han
declarat la guerra. Vivim en una llei de món en que sembla que les males
noticies s’han convertit en el pa nostre de cada dia. Les tragèdies de tota
mena acaparen la quotidianitat i quasi semblaria que estiguem més habituats a parlar
de la mort i la desgràcia que no pas de la vida i de l'alegria de viure; però, malgrat un panorama tan depriment,
resulta que la vida no s’ensorra ni es rendeix i enmig de les pitjors
calamitats els brots verds d’esperança i d’il·lusió superen les
llàgrimes, els dols feixucs, les nits solitàries i tenebroses i les devastacions més salvatges.
Potser sigui degut a un miracle: el miracle de quan els miracles són possibles,
encara que ningú ja hi cregui en miracles. Després d’una gran catàstrofe, natural o provocada per ma de l'home, per brutal que hagui estat la desolació escampada, fixeu-vos que a l'hora de fer balanç el protagonisme
no se l’enduen els cadàvers, sinó els supervivents.
Encara que us pugui parèixer
una afirmació sorprenent o absurda, potser fins i tot estrafolària o esperpèntica,
penseu-hi una mica i us adonareu que s’ajusta puntada per puntada a la realitat. Costa d’assimilar-ho quan els morts i les ruïnes s’amunteguen, i sembla que els arbres i les flors
mai més floriran. O que de les fonts mai més brollarà aigua. Però, inclús enmig de les guerres
més cruentes, neixen i es desenvolupen noves vides, s’embasten nous i ambiciosos projectes i la festa no para, en un indret o altre, perquè els supervivents no
es poden passar les hores plorant i lamentant-se pels morts que s'han deixat
enrere per força. El problema o la llàstima de tot plegat, és que una gran majoria d’aquests
supervivents no hagin escarmentat i no aprofitin les experiències viscudes per apostar decididament per la vida i, en canvi, que s’entrenin i es preparin per continuar matant i destruint amb armes cada vegada més sofisticades i
cares. Tan cares, que si hi renunciessim del tot esborrariem del planeta la fam, la miseria i l'odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada