dilluns, 30 d’octubre del 2023

DEMÀ FESTA GROSSA A CASA D’ALGUNS

 

Per als que se senten monàrquics, encara que sigui enmig d’un país amb moltes simpaties republicanes, el fet que es consagri solemnement pels parlamentaris - per definició dipositaris del poder que és propietat del poble sobirà - la continuïtat del règim monàrquic encarnat en la hereva de la Corona en arribar a la majoria d’edat, comprenc que sigui un fet emotiu, carregat de simbolisme que estarrufa l’autoestima dels cortesans que hi tenen la menjadora i dels subdits vocacionals. No obstant això, i malgrat tota la parafernàlia institucional amb que s’embolcallarà l’acte de jurament de la Constitució de la infanta que demà es  convertira en princesa hereva, per vendre’l a tord i a dret com a penyora de l’estabilitat política de l’Estat espanyol, embastada al voltant d'una monarquia parlamentària més o menys endreçada de portes enfora, però poc exemplar i i modèlica en quan s’escorcollen tots els racons i apareixen esquelets dintre els armaris. D’entrada, penso que li deurà fer mala ganya a un observador imparcial i una mica eixerit, sobretot si és foraster, el fet que els avis paterns de la princesa hereva no hagin estat convidats a fer el seu paperot dinàstic al Congrès, i s'hagin hagut de conformar a veure l'espectacle des de la televisió. (Em pregunto, què passarà en la intimitat familiar i domèstica quan es debati la qüestió i quants tertulians descarats i xarxes de xafarderes aficionats s'abocaran a aquest safareig, sobretot si els avis materns, en canvi, s'haguessin deixat veure veure més o menys discretament a les llotges de convidats al Congrès de Diputats?)

És a dir, si el que es pretén per part de l’establishment monàrquic és fer palès el caràcter hereditari com a principal característica de legitimitat de la Corona – i, per tant de la jefatura de l’Estat, com a torna –, l’absència dels monarques emèrits serà difícil d’explicar, sobretot tenint en compte que esdeveniments oficials d'aquesta mena poden repetir-se, en condicions normals, cada trenta o quaranta anys. No resultarà gaire còmode, evidentment, per a la Zarzuela empassar-se el lleig en forma de plantada de tres ministres i quatre o cinc dotzenes de diputats i senadors en funció del seu rebuig ideològic i sentimental de qualsevol forma de monarquia, i ja que no la reconeixen ni per cortesia parlamentària al cap d’Estat, demà no l’aplaudiran ni li feran la pilota asseguent-se al seu escó. Però, en canvi, molt més incòmode que la bofetada de ses senyories, a la meva manera de veure, li resultarà a la princesa i al seu senyor pare explicar el per què en un acte solemne d’aquestes característiques, encara que només sigui per coherència, la Corona, en tant que institució directament perjudicada per a les possibles especulacions i xafarderies, no hagi fet res per salvar els mobles del seu pedigrí dinàstic, és a dir: per almenys mantenir les aparences de "normalitat". Ja m'en faig càrrec que es deu fer difícil de netejar la imatge pública d'un avi que s'ha cuidat prou d'empastifar-la a bastament, refiat en la butlla de la immunitat. Però, si la princesa hereva és tan intel·ligent com ens volen vendre els seus aduladors espontanis o a sou, malgrat de cara a la galeria sembli que totes li ponguin, suposo que tenir un avi tan impresentable com el que té li deu saber una mica greu. Aleshores, si per cas la veieu que se li escapa una llagrimeta demà, no féu com aquell sómines poeta preguntant-vos per què està trista la princesa; serà prou evident davant una absència tan important com la dels seus avis per part de pare, precisament en l’acte de confirmació de la seva condició d’hereva d’una institució com la Corona - de la qual n'és un engranatge necessari l'emèrit - la qual comporta ocupar la màxima magistratura de l’Estat, inclosa la jefatura més o menys simbòlica de les Forces Armades. Al pastís de demà, doncs, li faltarà la guinda de la presencia de l'avi exiliat voluntàriament a la terra dels infidels, per escaquejar-se de pagar impostos a l’Estat que algun dia, vés a saber, la seva neta presumptament presidirà. Vaja guió per a un sainet cortesà!   

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada