MASSA LLEIS O MASSA MANDRA PER FER-LES COMPLIR?

 

N’hi hauria per a llogar-hi cadires, veient com moltes de les lleis, ordenances i reglaments tutti quanti que basteixen els legisladors, o bé arriben a misses dites als ciutadans o bé tenen més forats que un colador, convidant els aprofitats de tota mena a revifar la cançó enfadosa de: “feta la llei, feta la trampa”. I això no només passa amb les lleis d’alta volada que necessiten llargues sessions d’estires i arronses al Congrés dels Diputats, sinó que àdhuc les més modestes o casolanes que afecten a la política domèstica d’un ajuntament o d’una comunitat autònoma, amb l’agreujant que una bona part de les lleis que a empentes i rodolons s’arriben a parir, a l’hora de la veritat no s’apliquen quan toca ni com toca. A més a més, en alguns casos per mandra de treure el sant cristo gros. És a dir: per manca d’autoritat. Quantes vegades els ciutadans rasos no hem denunciat que no fan falta més lleis, sinó que les que tenim es facin complir al peu de la lletra?

Per exemple, per aconseguir en matèries tan sensibles com garantir el descans nocturn, el civisme en general, escarmentar els petits traficants de merda caldria que, d’acord amb la llei, les garjoles servissin d’una vegada per totes per reinserir els aprenents de delinqüents enlloc de perquè es treguin un màster com a camells professionals o en extorquidors, violadors i pistolers. N’hi hauria prou aplicant les lleis que ja tenim, sense miraments, contemplacions ni hipòcrites invocacions al bonisme més mesquí dels que després de tirar la pedra s’amaguen la ma per pura covardia. D’aquí ve que amb tantes lleis i normes com tenim, quan uns veïns reclamen una cosa tan simple com que es respecti el seu dret a dormir tranquils a casa o que a passejar-se pels carrers a l’hora que sigui sense por, han de passar sovint mesos perquè l’autoritat competent posi fi a les disbauxes al bar de la cantonada o al pis turístic de sota de casa. O perquè certs desguitarrats esvalotadors no s’atreveixin a imposar “la seva llei” al carrer a partir de quan es fa fosc. O que els ciutadans complidors de la llei es meravellin de que no sigui possible, amb tantes lleis, que un delinqüent reincident dotzenes de vegades no acabi a la cangrí fins que se li empassin les ganes de tocar la pera.