CAL FER-HO BÉ EN POLÍTICA I EN LA VIDA EN GENERAL

 

Ser honest no consisteix només en saber què està bé, sinó en combinar el creixement del que està bé amb fer-ho bé. I és que quan es tenen responsabilitats s’ha de tenir clar que cal actuar d’acord amb allò que més convé a tothom, no només a allò que interessa a uns quants, per molt col·legues que siguin. Actuar d’aquesta manera suposa tenir valentia i integritat. Quan se sap allò que més convé a un col·lectiu perquè vagi bé, i no es té el coratge d’actuar en conseqüència, hom es condemna per sempre més a viure arrossegant els peus com si fos un mort que encara camina. Per desgràcia de la humanitat, no només a casa nostra sinó arreu del món, hi ha massa dirigents que són uns cadàvers vivents des que se’ls en fot que les seves accions només beneficiïn els de la seva corda, malgrat perjudiquin descaradament els que no ho són.

Molts governants, per exemple, als quatre dies d’arrapar el mànec de la paella per girar la truita com els hi roti, solen oblidar-se d’allò que van prometre quan pidolaven la confiança del “poble”, sense fer cas de les queixes d’una part del “poble” que s’ha quedat a l’oposició. Mirant-se amb fàstic les protestes de la gent que surt al carrer per escridassar-los. ¿No us en recordeu de la patxoca d’aquell ministre, conseller o alcalde que davant la cridòria dels opositors, des del carrer o des de les mateixes institucions, no tingui res més a dir que malgrat els insults, crits i rebombori el govern no pensa fer un pas enrere? ¿Què cony li costaria al ministre, conseller o alcalde d’un govern constituït democràticament replicar als manifestants del carrer o als diputats i regidors en seus parlamentàries, que pren nota del seus rebutjos i que estudiarà les seves propostes de reforma, procurant l’interès general? Però, ca! Encara se’n vanten de la seva prepotència i mandra per dialogar. A la meva manera de veure, però, malgrat tenim l’escenari polític que tenim i que ens dona la impressió que no se’n pot esperar gaire més d’aquesta trepa de bocamolls, animem-nos pensant que anar a millor sempre és possible, encara que massa sovint ens sembli que empitjorar sigui el més probable. I després de llegir aquesta reflexió d’avui, qui se senti frare que prengui candela!