EL MÓN, DE MOMENT, NO S’ACABA; PERÒ POTSER JA N’ESTÀ FART DE QUE L’ANEM MATANT A PESSICS.

 

            Ja he perdut el compte de les vegades que els aprenents de bruixot han profetitzat que el món feia figa. Però, afortunadament, encara remenem la cua i tots els mals auguris dels il·luminats de torn en cada època, s’han anat dissolent com bolados. Malgrat això, sempre queden hiperventilats que els motiva més el morbo d’un món abocat a l’apocalipsi que no pas la tranquil·litat de viure en un planeta sostenible i segur, si no fem més el boig. Qui sap si aquest “morbo” és el mateix amb que provocava l’Herman Melville per ajudar a vendre “Moby-Dick”: “alguna vegada has sentit l’emoció d’enfilar-te al llom d’una gran balena blanca”? Penso que perquè certes brames, que no s’aguanten ni amb pinces semblin versemblants, es deu a que a la bona gent l’atrau aquella dosi de morbositat que portem al cos de naixement, la qual per sort alguns rebutgen per raons culturals, religioses, estètiques o, simplement, científiques.

            A la meva manera de veure, no cal amoïnar-se tant per la fi del món a l’engròs i estar més a l’aguait de les apocalipsis servides a la menuda, que cada dia varies parts d’aquest món pateixen a causa de guerres, catàstrofes naturals, pandèmies, sequeres o fam. Són finals del món individualitzades que passarien desapercebudes si no fos que avui dia les noticies no tenen fronteres ni aturadors, en part gràcies a la gent que arrisca desinteressadament la pell per escampar-les com fan, per exemple, les ONG o els freelance de la informació. La llàstima és que en ambdós exemples, els que esbomben les misèries perquè tothom sàpiga en el món que viu, es fan més savis que rics. No obstant això, la magnitud de totes aquestes tragèdies quotidianes semblen no impressionar els establishments dipositaris del poder, perquè per molt que el món s’esmicoli a l’Orient Mitjà, a Ucraïna o a dotzenes d’indrets més per causa de guerres o del mal tracte mediambiental, mentre el món no s’ensorri del tot ni s’immuten, convençuts que estan per sobre del bé i del mal. Qualsevol pagès de casa nostra, però, els hi podria donar un bon consell, a aquests malparits: “Allà on no hi ha mida, ella mateixa s’hi posa”