EL GAT OKUPA

 

 Conseqüent amb allò que us deia ahir de passar de comentar la rabiosa actualitat, mentre m’ho pugui permetre per no agafar un empatx de depressions i de males llets, avui us miraré d’entretenir amb la història del gat que es va fer okupa, relat que potser algun dels meus antics seguidors del blog ja m’haurà sentit explicar. El cas és que la Mei vivia sola, de lloguer, compartint amb el seu gat Horaci un pis d’escassos quaranta metres quadrats. La Mei treballava al jutjat com agutzil i, pràcticament, no parava a casa des dos quarts de vuit del matí fins a darrera hora del vespre. Per tant, l’Horaci se les campava com podia, i quan es cansava de xafardejar tots els racons del pis i de rebolcar-se damunt el llit de la seva mestressa per fer-li la punyeta, es deixà temptar per l’aventura d’anar a inspeccionar les voltants del pis aprofitant la finestra que la Mei sempre deixa entreoberta perquè respirés. L’Horaci, de fet, ja sabia que tenia prohibit d’escarxofar-se sobre el llit de la Mei o d’anar-se’n a fer el bandarra al carrer, però és que eren les dos úniques rebequeries que es podia permetre per fer palès a la mestressa quan tornava a tres quarts de quinze, que no li agrada fer solitaris. Però, vet-aquí que la Mei ho tenia complicat per passar més hores a casa, ja que en plegar del jutjat i després de fer un mos al bar dessota, enfilava la carretera cap a Barcelona per anar a l’acadèmia on preparava oposicions per guanyar una plaça de secretaria. De manera que quan tornava al pis ja no li quedava esma per jugar amb l’Horaci, abans de posar-se a clapar. Això sí, li permetia a la mascota que pugés al llit per escalfar-li els peus.

Al costat del bloc on viu la Mei hi ha un parell de cases de planta baixa que estaven tancades, pendents d’enderrocament per construir-hi pisos. Bé, tancades és un dir perquè s’hi havien ficat okupes i l’Horaci, en una de les seves rondes se n’havia fet amic; i, sorprenentment, també de dos gossos que de tant en tant treien de polleguera els veïns amb les seves bordades. Ja és un misteri digne d’estudi que un gat s’entengui amb gossos, però com que és veritat deixem per un altre dia esbrinar les causes de tan insòlita convivència. El cas és que el pobre Horaci es va curar de la tristor i de l’enyorament d’una mestressa tan ocupada que no tenia temps per fer-li companyia. En principi, la Mei no se’n va adonar de les escapades del seu gat perquè quan tornava sempre el trobava miolant al costat de la porta, esperant una carícia que cada vegada era més escadussera i per compliment; per tant, dos o tres setmanes després de fer amistat amb els okupes i els seus gossos, el gat va decidir quedar-s’hi a viure per sempre. La Mei el va buscar per tot arreu fins que va descobrir que el seu Horaci no li havia fet el salt, sinó que uns pocavergonyes pollosos l’havien segrestat. Armant-se de valor, doncs, va anar a veure els okupes que, en conèixer el motiu de la seva queixa, li van deixar ben clar que ells no en tenien cap culpa que l’animal hagués decidit mudar-se a la comuna i que, en tot cas, era ben lliure de tornar a casa d’ella quan volgués. La Mei, aleshores va cridar l’Horaci, que després de fer-se pregar una mica se li va acostar tot desdenyós, i després de mirar-se-la amb cara de pillo, va girar cua posant-se a fer festes als seus nous col·legues. Envistes del panorama, la Mei li va dir a l’okupa que li baixaria tot l’aixovar del gat, ja que preferia estar-se allà baix com un pòtol que no pas viure com un rei al seu pis. Es va descuidar d’afegir: fotent-se de fàstic tot el sant dia. L’okupa es va arronsar d’espatlles i se’n tornà cap a dintre, com dient: ja vos ho fareu! Però l’Horaci, vés que no sigui el primer gat okupa de la història, ja ni es va dignar a sortir per acomiadar-se de la Mei.

,