LA MERDA, QUAN MÉS ES REMEMA MÉS PUT

 

            Em fa gràcia que una cadena de radio privada – Rac-1 - hagi “fitxat” l’escòria de les clavegueres de l’Estat i de la policia patriòtica – el comissari Villarejo – per augmentar els seus índexs d’audiència i, de passada, fer-li un gol informatiu a la seva competidora pública – Catalunya Radio -, en plena polèmica sobre si és ètic o no que una cadena pública admeti publicitat a dojo, fent competència descarada per trobar anunciants amb una cadena privada. La mare dels ous de la qüestió, rau en si és lícit que un mitjà informatiu que mama dels pressupostos generals de la Generalitat, disputi el pinso publicitari amb una cadena privada que només compta amb els anunciants per finançar-se. I és entremig d’aquesta guerra oberta entre dues competidores a repartir-se l'hegemonia informativa, que em descol·loca i em grinyola el protagonisme que se li dona a un personatge tan repulsiu i amoral com el comissari dels pebrots. Per molt que es vulgui disfressar de boom informatiu, a la meva manera de veure poca cosa – des d’un estricte punt de vista noticiable – pot subministrar a l'audiència un mentider compulsiu i corrupte tan fastigós que durant anys tant se li’n donà destrossar irreparablement, sense cap mena d’escrúpols, la reputació de persones totalment innocents a més d'indefenses davant un Estat que no feia res per ajuda-les a treure's de sobre la merda amb que els havia enllardat impunenent personatges sinistres com el comissari i uns quants Fernàndez-Diaz des de les seves cloaques que gestionaven per delegació del mateix Estat..

             Suposo que la cadena que utilitza "els serveis" del comissari per aixecar cap i aconseguir un ressò mediàtic sorprenent, es justificarà dient que allò que importa a la vida són els resultats i que per aconseguir pujar la quota d’audiència, per exemple, també tot s’hi val. I potser fins i tot els promotors d’aquesta iniciativa afegiran en el seu descàrrec que no es pot privar l’audiència d’assabentar-se de primera mà d’unes quantes trapacèries indecents, covades des d'aquelles cloaques. Però aquest raonament seria molt discutible, tant des d’un punt de vista ètic com pràctic, per una simple i elemental raó de pes: les "confidències" enverinades del personatge es mereixen vertaderament un mínim de credibilitat? És evident que el comissari se sent com peix a l’aigua removent femers que coneix com el palmell de la seva mà, aprofitant el safareig que li han muntat a la radio per esquitxar a tort i a dret, per embolicar més la troca de la convivència. Les "revelacions" del comissari  no ajuden a recosir cap ferida ni a enriquir els coneixements d’una audiència cansada de xarlatans i tòxics, malgrat per allò del morbo no pot evitar parar bé l'orella, per si de cas. És mereixen personatges com el comissari altaveus mediàtics gratuïts per seguir furgant en la merda? Tanmateix, com s’han prestat personatges emblemàtics i referents com l’Artur Mas o Pablo Iglesias a fer de comparses en aquesta pallassada? Si, a sobre, la participació del comissari en el xou no ha estat a benefici d’inventari sinó que facturarà a tant l’hora la seva dosi d'intoxicació, ja podem tirar el barret al foc. Creieu-me senyors de Rac-1, la merda quan més es remena més put i tard o d'hora se'n paguen les conseqüències de no pensar-se dues vegades segons quines decisions.