PRIORITZAR NO ÉS TAN SENZILL COM SEMBLA

 

            Està molt bé com a bon propòsit, però a l’hora de la veritat, quan hom s’encara amb la mare dels ous d’haver de triar “què fer”, resulta que allò que semblava tan fàcil de resoldre en teoria, a la pràctica representa un dilema difícil de resoldre, sobretot quan es tenen diverses opcions o estratègies davant del nas. Tothom té clar, en fase empírica, que per anar bé a la vida s’ha d’aprendre a prioritzar; però, qui es veu obligat a tirar cap aquí o cap allà aprèn una lliçó inesperada: que no és el mateix establir prioritats pensant amb el “que convé” en comptes de amb el “que interessa”. Per posar un exemple ben fresc:  la cançó enfadosa de l’atac “per terra, mar i aire” a la franja de Gaza, amb que l’exercit israelià amenaça els palestins i mareja la perdiu des de divendres. ¿Per quins set sou està ajornant incomprensiblement - cada vegada que van a pixar els que han de decidir posar en marxa la màquina de trinxar-ho tot – l’hora zero? En el fons, a la meva manera de veure, rau en el fet que no es posen d’acord en què els hi convé de cara a la galeria i què els interessa de portes endintre. No tinc cap dubte que els interessos i els sentiments dels jueus assedegats de venjança, consisteixen en arrasar Gaza i tallar el coll a tot palestí que no pugui demostrar que no té res a veure amb Hamas. Però, els hi convé de cara a l’exterior prioritzar l’acció de càstig a sang i foc?

            Quan Aznar, per “figurar” com amic incondicional i llepaculs dels EE.UU., perquè el president americà li deixés posar els peus a la taula del despatx de la Casa Blanca, va contribuir a fer empassar al món la guatlla de les “armes químiques” iraquianes, ¿ho va decidir en funció dels seus “interessos” personals o es va plantejar de veritat si escampar una colossal mentida “li convenia” al seu país? Perquè prioritzar no vol dir altra cosa que decantar-se per una cosa o per altra. Els exemples que he posat tenen a veure amb la política i les relacions internacionals, però es poden aplicar a qualsevol circumstància de la vida, sigui política, professional o domèstica. Prioritzar degudament no té cap altre inconvenient que triar entre allò que ens interessa i allò que ens convé. És tan elemental com això. I si hi reflexioneu una mica, us adonareu que no sempre tenint en compte el “què interessa” s’encerta la jugada. Ara mateix, en plena negociació per investir pels pèls un president del govern d’Espanya, si no es vol cometre un altre immens error històric, unes i altres parts negociadores caldria que prioritzessin entre el “que interessa” als que poden fer decantar la balança en un moment donat, i allò “que convé” al conjunt del país, per posar un bon persistent pedaç a la convivència en pau.