ELS BARRIS DE BADALONA FLIPEN

 

 Els veïns del Raval, sant Cosme, la Mina i sant Roc – entre tots se n’omplirien carretades de merda, misèria i frustració – ja poden estar contents: un dels batlles més llargueruts del país, pel que fa a alçada i a llengua no pas a perspicàcia política, plantarà al bell mig de l’aparador comercial de Badalona un empantano d’arbre de Nadal “més alt de l’univers”, segons la fanfarronada d'ell mateix. I parlo de fanfarroneria perquè aquesta bravata no té cap altre objectiu que passar la mà per la cara al seu col·lega de Vigo, fins ara possiblement un dels més genuíns models d’esperpentisme que per Nadal meravella tot el món amb un malbaratament impressionant de bombetes que deixa bocabadades capitals emblemàtiques en qüestió de fardar. Però el desafiament del batlle badaloní al seu homònim gallec no té res a veure amb ideologies – malgrat un sigui popular dels de la vella i carca camada i l’altre un vers lliure socialista -, sinó que senzillament es tracta de veure qui dels dos la fa més llarga; qualsevol hagués fet prou mèrits perquè el malaguanyat Carandell l’inclogués en un lloc destacat d’aquell “Celtiberia Show” que tant ens va fer tronxar al començament de la transició.

 No sé com s’ho maneguen a Vigo i si es dediquen a tota aquesta parafernàlia monumentalista amb la casa ben endreçada econòmica i socialment; però, pel que fa a Badalona no es pot pas considerar gaire “ben trobat” el caprici del batlle d’una ciutat estigmatitzada per les condicions infrahumanes en que viuen els veïns d’aquestes barriades a les quals avans em referia, i que són de llarg les més conflictives i degradades de Catalunya. El batlle llargarut d’esquelet però curt de vergonya, no pot sentir-se orgullós de la seva iniciativa com si es tractés d’una proesa, tenint el pati de casa fet una bassa i una porqueria. I no per culpa de la gent que s’hi està per força en aquesta mena de cort de l'urbanisme social, sinó com a conseqüència de la deixadesa sistemàtica i històrica de totes les administracions responsables, incapaces de posar les condicions indispensables i constitucionalment obligatòries perquè els ciutadans d’aquestes barriades puguessin créixer, viure i desempallegar-se amb la dignitat que es mereix qualsevol persona. Les barriades de Badalona estan deixades de la mà de Déu des que se les van aixecar a tall d’arrancar naps, mentre duressin prou per cobrar la factura, promotors corruptes que arrambaren tot el que pogueren cap a les seves butxaques, en qüestió de materials, complements i infraestructures. Aquelles construccions “de merda” ja els hi estaven bé tant a les administracions que tenien de controlar que la feina estigués ben feta, com a l’establishment bonista que mai va intentar saber com s'ho passaven aquells ciutadans de tercera regional, i que només movien un dit per protestar de les molèsties que els causaven. El batlle més llarguerut d’Espanya, doncs, segurament podrà vantar-se, el proper dia 14 quan encengui l’arbre de Nadal, de la seva “cacicada”. I m’agradarà veure si quan arribin els turistes que aquests "espectacle" diu que atraurà a grapats a Badalona, muntarà rutes turístiques per incloure a la “festa folklórica" les persones que vegeten en vivendes de merda a La Mina, a sant Roc, al Raval o a sant Cosme. Hi arribarà fins aquets barris la llum de l'arbre del batlle?