CONTRADICCIONS DIFÍCILS D'EXPLICAR

El problema dels discursos radicals és que són difícils d’explicar les contradiccions. És el que els hi passa avui - entre d’altres personatges que han irromput en les administracions amb la intenció de “fer net” - a les alcaldesses de Madrid i Barcelona. La primera, desdient-se de la seva manera de pensar respecte de les desconsideracions a les víctimes de l’holocaust nazi o a les del terrorisme, en particular ella que va sobreviure a la matança d'advocats laboralistes a Atocha, ha deixat passar al regidor Zapata uns tuïts clarament despectius envers ambdós col•lectius, impropis de qualsevol persona decent, però impresentables en qui embolicant-se amb la bandera de la democràcia autèntica i regeneradora, s’havia ofert al poble per netejar de corrupció les administracions i airejar les institucions florides per haver estat tancades massa temps. I en quant a la segona, perquè després d’omplir-se la boca blasmant de qualsevol forma de nepotisme i d'amiguisme polític, la seva parella i la de la seva mà dreta, ocuparen càrrecs de confiança en l’organigrama de la seva incipient administració municipal. En el debat polític posterior a aquests fets, de ben segur es donaran tota mena d’explicacions per justificar les contradiccions entre allò que es predica i allò que es fa. Però res del que puguin dir les icones Manuela i l’Ada, esborrarà el mal gust de boca que les primeres contradiccions flagrants de la seva gestió han deixat en alguns membres sorpresos de la seva pròpia parròquia i en la de molts ciutadans espectadors, que no combregant del tot amb les seves idees revolucionàries, volien creure que potser ara sí que havia arribat l’hora d'una democràcia sense tendències ni arbitrarietats.