Amb el diagnòstic d’un cas de diftèria
sobre la taula ja tenim tema per dies, com quan tot aquell sarau de l’ebola. I
com llavors, les veus dels metges quedaran ofegades per les de tertulians
experts en malalties infeccioses - espontanis o professionals de la pelica -
que en vint-i-quatre hores es consideraran capaços d’opinar com si fossin vertaderes
autoritats en la matèria de tota la vida. És curiós que sempre que sorgeix una
notícia que destarota la confiança en que les epidèmies passaran lluny de nosaltres,
els ciutadans reaccionem amb histerisme i miren cap als polítics per
demanar-los explicacions i garanties. Son els mateixos ciutadans confiats als
quals poques vegades se’ls veu sensibilitzats pels morts causats per una
malaltia determinada - posem per cas l’ebola - a centenars o milers de
quilòmetres de distància del pati de casa nostra. Ara mateix moren diàriament
dotzenes de negrets infectats per l’ebola, però per a nosaltres aquest perill
ja no ens treu la son perquè des que vàrem liquidar la mitja dotzena de casos
de contagi, ulls que no veuen cor que no sent. I és que només ens esverem i
movem el cul de la cadira quan sentim l'olor de socarrim. A començaments dels
noranta hi va haver un brot de diftèria a Rússia, el qual segons diuen va
afectar a més de cent-cinquanta mil persones i, que jo recordi, no vaig veure
que aquesta tragèdia sanitària fos portada a cap mitjà d’informació. Ni que la
comunitat mèdica aprofités l’avinentesa d’aquell toc d’atenció sobre la
fragilitat dels cordons sanitaris laxes, per regular obligatòriament la
vacunació en tots els supòsits de malalties infeccioses de fàcil transmissió a
tercers.
divendres, 5 de juny del 2015
L'HISTÈRIC DEBAT DE LES VACUNES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada