Follow by Email

divendres, 19 de juny de 2015

XOCOLATA DESFETA I SARDINES A LA BRASA

            ● No es tracta de cap recepta gastronòmica trencadora, sinó d’una associació d’idees casual entre una notícia acabada d’escoltar a la tele i el que vaig llegir, també de casualitat, que havia escrit aquell tastaolletes d’en Julio Camba sobre el consum en colla de sardines a la brasa. Enfarfegat de tanta política – encara no estem recuperats de les darreres eleccions i ja estem de bell nou en campanya electoral de les properes – agraeixo qualsevol recurs per parlar d’una altra cosa sempre que puc. Amb la qüestió de la xocolata n’hi ha per llogar-hi cadires: després que durant tants anys els metges recomanaven estar-se’n tant com es pogués de tastar el fruit del cacau, ara resulta que segons una investigació feta a Norfolk (Regne Unit), coordinada des de la Universitat d’Aberdeen i esbombada per la prestigiosa revista Heart, el consum de xocolata ajuda a prevenir malalties coronaries o ictus. Els resultats fets públics després d’uns estudis clínics en que han participat més de vint-mil britànics durant dotze anys, mostren que els qui en prenen una mitjana de 7 grams diaris tenen un risc un 12% més baix de palmar-la d’un atac de cor o d’una feridura, que els que fugen de la xocolata com del dimoni. Per als qui en prenen més de 15 grams diaris, el risc es redueix fins un 22%; per tant hi ha més benefici en funció de la dosi. Inclús, afegeix aquest estudi que s’ha convertit en la bíblia laica d’un grapat de dones i de més homes dels que ens pensem, en els que consumien fins a cent grams diaris o més no s’han observat efectes perjudicials per a la seva salut coronària.


            ● A la meva manera de veure, si escardéssim una mica aquestes notícies sobre hàbits alimentaris que de tant en tant escampen els papers d’arreu,  quasi sempre hi trobaríem un lobby patrocinant des de darrera el canyer unes investigacions interessades. Però no m’atreviria a assegurar que això sigui radicalment condemnable. Al cap i a la fi, ningú, ni l’Eduard Punset que diu que no està demostrat, se n’escaparà d’anar a criar malves més tard o més d’hora, i si durant la travessia se n’ha d’estar de tot per aconseguir ser el més sa del cementiri, vaja gràcia! Jo sóc dels que pensa que a la vida se li ha de treure tot el suc, però amb moderació. I si una xicra de xocolata desfeta ens ve de gust, no fem el ruc de passar de llarg ja que com deia en Julio Camba, criteri al qual s’hi apuntava el seu avantatjat deixeble Nèstor Luján, la vida són quatre dies i no deixis per demà provar tots els plats de cuina que puguis, mentre no converteixis un tast moderat en una fartanera. Precisament, sobre una altra menja sublim – les sardines a la brasa - considerada pecat el segle passat perquè es deia que el peix blau engreixava el colesterol, feia en Camba una reflexió que li compro amb punts i comes: “les persones que han menjat juntes sardines a la planxa o a la brasa, ja no es podran respectar entre elles mai més. Per això és tan important elegir molt bé amb qui comparteixes una sardinada”. Menjant sardines amb les mans, quan a partir de la primera cara i mans queden greixoses – igual com passa, sobretot a la mainada, en les xocolatades populars o menjant calçots – hom es posa ben brut però content. Potser hi sortiríem tots guanyant si els polítics miressin d’entendre’s fent una bona sardinada que no pas mig d’estranquis en un hotel davant un trist cafè descafeïnat o una tassa de til.la. L’altre dia, llegint que els capgrossos de dos partits del meu poble havien tancat un pacte de govern a l’habitació d’un hotel – anys enrere ja hi va haver el precedent del Majéstic -, vaig entendre allò que es diu de la política: que fa estranys companys de llit. Els que aconseguiu llegir aquesta reflexió desguitarrada fins al final, doneu-vos un premi: una rajola o dues de xocolata. No sé si us allargarà la vida, però sereu més feliços. Tal com acaba la Care Santos la seva novel.la “Desig de xocolata” que us recomano per aquest cap de setmana: “... ja sabeu el que predicaven les nostres parentes, les princeses tristes: el desig de xocolata no té espera”.  

1 comentari:

  1. El símil que jo faig servir per coses perilloses son els bitllets de loteria: vulguis o no, en tens un grapadet perqué et toqui un accident, una malaltia i/o una mort prematura. Depen de la casualitat, entorn, herència... I poc es pot fer per reduir la pila.
    Si practiques conductes/menjes de risc aumentes la pila tan com perillós sigui el que fas i en pots patir les consequencies si et toca la mala sort...


    Per desgràcia, molts riscos son falsos i altres desconeguts...

    ResponElimina