● No es tracta de cap recepta
gastronòmica trencadora, sinó d’una associació d’idees casual entre una notícia
acabada d’escoltar a la tele i el que vaig llegir, també de casualitat, que
havia escrit aquell tastaolletes d’en Julio Camba sobre el consum en colla de
sardines a la brasa. Enfarfegat de tanta política – encara no estem recuperats
de les darreres eleccions i ja estem de bell nou en campanya electoral de les
properes – agraeixo qualsevol recurs per parlar d’una altra cosa sempre que
puc. Amb la qüestió de la xocolata n’hi ha per llogar-hi cadires: després que
durant tants anys els metges recomanaven estar-se’n tant com es pogués de
tastar el fruit del cacau, ara resulta que segons una investigació feta a
Norfolk (Regne Unit), coordinada des de la Universitat d’Aberdeen i esbombada
per la prestigiosa revista Heart, el consum de xocolata ajuda a prevenir
malalties coronaries o ictus. Els resultats fets públics després d’uns estudis
clínics en que han participat més de vint-mil britànics durant dotze anys,
mostren que els qui en prenen una mitjana de 7 grams diaris tenen un risc un
12% més baix de palmar-la d’un atac de cor o d’una feridura, que els que fugen
de la xocolata com del dimoni. Per als qui en prenen més de 15 grams diaris, el
risc es redueix fins un 22%; per tant hi ha més benefici en funció de la dosi.
Inclús, afegeix aquest estudi que s’ha convertit en la bíblia laica d’un grapat
de dones i de més homes dels que ens pensem, en els que consumien fins a cent
grams diaris o més no s’han observat efectes perjudicials per a la seva salut
coronària.
● A la meva manera de veure, si
escardéssim una mica aquestes notícies sobre hàbits alimentaris que de tant en
tant escampen els papers d’arreu, quasi
sempre hi trobaríem un lobby patrocinant des de darrera el canyer unes
investigacions interessades. Però no m’atreviria a assegurar que això sigui
radicalment condemnable. Al cap i a la fi, ningú, ni l’Eduard Punset que diu
que no està demostrat, se n’escaparà d’anar a criar malves més tard o més
d’hora, i si durant la travessia se n’ha d’estar de tot per aconseguir ser el
més sa del cementiri, vaja gràcia! Jo sóc dels que pensa que a la vida se li ha
de treure tot el suc, però amb moderació. I si una xicra de xocolata desfeta
ens ve de gust, no fem el ruc de passar de llarg ja que com deia en Julio
Camba, criteri al qual s’hi apuntava el seu avantatjat deixeble Nèstor Luján,
la vida són quatre dies i no deixis per demà provar tots els plats de cuina que
puguis, mentre no converteixis un tast moderat en una fartanera. Precisament,
sobre una altra menja sublim – les sardines a la brasa - considerada pecat el
segle passat perquè es deia que el peix blau engreixava el colesterol, feia en
Camba una reflexió que li compro amb punts i comes: “les persones que han
menjat juntes sardines a la planxa o a la brasa, ja no es podran respectar
entre elles mai més. Per això és tan important elegir molt bé amb qui
comparteixes una sardinada”. Menjant sardines amb les mans, quan a partir de la
primera cara i mans queden greixoses – igual com passa, sobretot a la mainada,
en les xocolatades populars o menjant calçots – hom es posa ben brut però
content. Potser hi sortiríem tots guanyant si els polítics miressin
d’entendre’s fent una bona sardinada que no pas mig d’estranquis en un hotel
davant un trist cafè descafeïnat o una tassa de til.la. L’altre dia, llegint
que els capgrossos de dos partits del meu poble havien tancat un pacte de
govern a l’habitació d’un hotel – anys enrere ja hi va haver el precedent del
Majéstic -, vaig entendre allò que es diu de la política: que fa estranys
companys de llit. Els que aconseguiu llegir aquesta reflexió desguitarrada fins
al final, doneu-vos un premi: una rajola o dues de xocolata. No sé si us
allargarà la vida, però sereu més feliços. Tal com acaba la Care Santos la seva
novel.la “Desig de xocolata” que us recomano per aquest cap de setmana: “... ja
sabeu el que predicaven les nostres parentes, les princeses tristes: el desig
de xocolata no té espera”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada