Follow by Email

dimarts, 9 de juny de 2015

DE PETIT, VOLIA SER CUCA D'ESTIU

Com que a l’estiu tota cuca viu, hi va haver una època en la meva joventut que volia ser una cuca d’aquestes que creia es passaven l’estiu de panxa al sol i en plena forma, entre gent contenta i eufòrica a la qual garantien immunitat estacional. Això era degut a haver fet una lectura massa ràpida de la dita dels avis, identificant les cuques amb persones, enlloc d’interpretar l'expressió popular al peu de la lletra. És a dir: que a l’estiu totes les cuques – mosques, mosquits, sargantanes, gripaus, etcètera – ho envaeixen tot i arreu. I a còpia que d'anar colgant anys me'n vaig desenganyar una mica dels efectes miraculosos del bon temps en la salut de les persones, perquè vaig anar descobrint, a vegades de ben a prop, que en ple estiu estadísticament s’estira la pota gairebé tant com a l’hivern. Potser es fa amb més alegria, ens podem dir per animar-nos. I és que malgrat sigui certa aquesta pragmàtica realitat, em resisteixo a deixar de creure que l’arribada de l’estiu no influeix de manera beneficiosa i saludable en el caràcter de les persones en general i de les que estan pioques en particular. A la meva manera de veure, aquest fenomen és degut a la claror espaterrant que escombra les cabòries, les migranyes i les tristeses .


            Hi ha molta gent a qui amoïna la foscor i que el dia s’escurci. I això és nota sobretot en l’estat d’ànim, que es panseix i s’emboira durant la llarga tardor, i a finals de desembre celebra amb alegria el solstici d’hivern perquè el dia s’allarga – per santa Llúcia un pas de puça i per Nadal un pas de pardal - i en canvi noten durant la nit més llarga de l’any – la revetlla de sant Joan – una inevitable malenconia perquè els dies, amb l’equinocci d’estiu,  comencen a escurçar-se. La claror és mitja vida i el sol és la millor teràpia per a l’ensopiment. D’aquesta constatació deu venir aquell crit tan vitalista de que a l’estiu tota cuca viu, expressada una afirmació tan triomfalista com un brindis a l’esperança que tot serà més suportable un cop superada la foscor de l’hivern. La qüestió és, però, que la claror també va per barris i mentre hi ha molta gent que en gaudeix pels quatre cantons de la casa, hi ha moltes d’altres cases que en prou feines els hi arriba un raig i l’han d’anar a manllevar, si es poden valdre, a la plaça. Us en feriu-ho creus de la gent que a la seva casa el sol hi entra tan poc que la claror resulta un bé escàs o, fins i tot, un luxe. Per desgràcia, hi ha molts de llocs a la terra on a l’estiu no tota cuca viu. I alguns cataus no els tenim tan lluny com ens pot semblar.                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada