Follow by Email

dimecres, 10 de juny de 2015

HÀBITS FORA!

Marededéu on anirem a parar! Molta gent dita d’ordre ahir es va persignar mitja dotzena de vegades després de saber-se que la Teresa Forcades penjarà el proper dilluns els hàbits a la figuera del jardí benedictí del seu convent, i deixarà de ser monja contemplativa per arremangar-se i esgargamellar-se de míting en míting, a la recerca de vots que la converteixin en una Colau bis al Parlament, com ella mateixa ha reconegut. Si la gent d’ordre ja arrufava el nas cada vegada que es qualificaven de plebiscitàries les eleccions autonòmiques del 27-S, ara tremola tement que la convocatòria es converteixi en messiànica, en el sentit que els desprestigiats polítics d’ofici quedin arrambats per personatges carismàtics o il·luminats – algunes vegades fins i tot estrambòtics – amb pretensions de fer foc nou amb l’aura de redemptors al voltant del cap. A mi, francament, que una monja renegui temporalment de la toca me la porta fluixa, entre d’altres raons perquè voler encapçalar un moviment polític, per radicals que siguin els companys de viatge amb qui s’acomboï , no vol dir fer-li el salt a nostre senyor. Ans al contrari: la Forcades crec que se sent, com a animal polític, més propera al Crist de les xurriaques fent fora del temple els fariseus de la seva època, que al de l'hort de Getsemani.

            La presencia de la Forcades a la campanya electoral no sé si elevarà el llistó intel•lectual del debat polític, però sí estic esperançat que almenys hi haurà una candidata en dansa que no mentirà, ni calumniarà, ni se’n fotrà del mort i de qui el vetlla. Tampoc us penseu que als seus mítings si vagi a passar el rosari, sinó a posar en relleu que per fer net del tot s’ha de començar de zero, de bell nou; de manera que molta o poca trencadissa està assegurada si les seves teories arrelen en l’electorat i l’acaben elevant a la glòria de  l’altar del poder. La imatge d’una Forcades esperit de contradicció que ha transcendit als medis - potser massa interessadament - no pot desdibuixar la voluntat de ferro d’una persona cap quadrada que té les idees tan clares, que a cop de repetir-les sense perdre el fil ni contradir-se pot arribar a convèncer que les seves receptes o cataplasmes - segons com us ho vulgueu mirar - són les que necessita el malalt perquè li baixi la febre i pugui ser donat d’alta de la crisi econòmica i de valors. A la meva manera de veure, ens esperen dies interessants entre un rei Artur oferint places de cavallers a la seva taula rodona, Robins Hoods fent malabarismes i jocs de mans per entretenir la parròquia, i una monja tocada i posada predicant un nou testament laic. Potser sí que Déu ens agafi confessats, com diuen la gent dita d’ordre que pensa igual que aquell frare anònim que simplificava la política amb la lliçó del bastó: a un cantó hi ha els que manen i a l'altre extrem els que volen manar, mentre que el poble ocupa tot l'espai entremig; quan gira la truita, els dels extrems del bastó s'intercanvien les posicions, però el poble continua estant al mig.           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada