ARA VE QUAN EL MATEN

● Les promeses que varen servir per fer bullir l’olla durant la campanya electoral ara s’han de materialitzar - des del fum i la bombolla demagògica - en quelcom que es pugui palpar. El tic-tac – per utilitzar una metàfora de moda - dels cent dies de cortesia ja s’ha posat en marxa i, a la meva manera de veure, caldrà comprovar si amb un puzle tan complicat com el que configuren alguns cartipassos municipals embastats a empentes i rodolons, tardarem gaire temps a sentir grinyols i xerrics, i si sobretot les bases d’unes plataformes tan assembleàries com heterogènies on s’ha girat la truita absolutament, tindran paciència per conformar-se amb quelcom més que amb gestos simbòlics. En les preses de possessió, la paraula més utilitzada ha sigut “poble”. Tothom va assegurar, fent més o menys teatre, que la simbòlica vara d’alcalde es dipositava en mans del poble. ¿Aquest poble impacient i amb fam endarrerida s’esperarà tres mesos a tocar-ne de calents? Depèn, és clar. Ara bé, a banda d’altres consideracions la prova del cotó-fluix seran els sous dels regidors i l’esclarissada de càrrecs de confiança i d’assessors amorrats a la menjadora. I que es comenci a anar per feina, no distraient-se o entretenint-se més del necessari escorcollant calaixos o aixecant catifes. Per aquestes feines de desinfecció democràtica ja hi ha professionals competents: els polítics el que tenen que fer es dedicar-se a governar i marcar el rumb des del primer dia a la maquinaria executiva de l'administració municipal. Però em temo que la temptació de passar factura serà molt forta i, a vegades, difícil de resistir. La qüestió és que el llegir no faci perdre l’escriure, ja que el poble que tots tan estimen el que necessita són solucions pràctiques i ràpides, no espectacles de circ.