¿UN GEP PER A TOTA LA VIDA?

            ● El cas del cessament del regidor madrileny de cultura, en Guillermo Zapata, de Podemos, a les poques hores del seu nomenament posa de manifest que alguna cosa es mou en aquest país que voldria assemblar-se a Dinamarca, i que pixar fora de test no surt gratis. L’exhibició de muscle democràtic de la nova alcaldessa de Madrid, condemnant el contingut xenòfob i feixista d’uns tuïts vomitats pel tal Zapata fa uns anys a Internet, obre un debat democràtic que va més enllà del fet en sí, i que suggereix uns quants interrogants de pissarrí. Els més interessants: ¿un “pecat” de joventut, per exemple, s’ha d’arrossegar tota la vida i condicionar l’exercici d’activitats públiques? O bé: ¿com es neteja la mala fama d’energumen després d’escarnir i fer broma de principis democràtics bàsics abusant de la llibertat d’expressió i del dret a l’opinió independent? A la meva manera de veure, de l’abundància del cor sempre en parla la boca i qui escriu barbaritats com les que va signar Zapata al seu compte a la xarxa no és d'una bona persona, es miri com es miri. Però si, a més a més, aquest individu es vol dedicar a la política i a representar el poble a cavall d’una ideologia progressista, és lícit preguntar-se què n’ha de fer del seu passat impresentable i fins quan determinades expressions desafortunades li passaran factura.

            ● Em sembla, doncs, una pregunta molt pertinent avui que  alguns estan convertint la xarxa en una mena de femer on - a l’empara de una llibertat d’expressió mal entesa que no ho tapa tot - s’hi insulta, s’amenaça i es ridiculitzen els principis més sagrats i es trepitgen línies vermelles, refiant-se d’una relativa impunitat i d’un suposat anonimat. Però Internet és un mal germà que enregistra totes les confidències i aberracions que s’hi aboquen, les quals no esborra mai de la seva cruel memòria, tenint-les sempre a disposició de tots aquells especialistes en remoure merda. Per tant, quan hom aspira a un lloc de representació popular - sigui de dretes o d’esquerres, reaccionari o progressista -, abans de fer el pas hauria d’examinar la motxilla que duu a l’esquena i confessar-se o excusar-se per tots els “esquelets” que s’hi amaguin, perquè si els hi troben els carronyers li poden destrossar la vida per sempre. Si en Zapata realment no pensa avui el que va escriure ahir, hagués hagut de dir-ho des del moment que va postular-se com a candidat. Arriscar-se a que li trobessin la roba bruta, és un error imperdonable que ningú amb dos dits de front i un gram d’ètica no pot fer. Per tant, massa poc el que li ha passat a aquest regidor pel seu mal cap i poca cultura democràtica!

            ● Però no ho podem deixar el comentari aquí perquè de Zapatas n’hi ha molts enredant la troca a tort i a dret de l’escenari polític, tant a la dreta, com a l’esquerra, com al mig. I alguns les han dit de tan grosses com el regidor defenestrat de Madrid. Alguns dels que ahir des de posicions ideològiques diverses varen fer llenya de l’arbre caigut, no tenen tampoc la cara neta i si es destapessin les clavegueres d’Internet o es rebolquessin hemeroteques, de ben segur ens esgarrifaríem de llegir les estupideses que, en un moment donat varen escriure. I no parlem de les impertinències democràtiques que es poden arribar a dir en una conversa distesa entre amics. Per aquesta raó, la transparència que els polítics prometen o demanen, haurien de començar a practicar-la amb les parts opaques o cultes de les seves pròpies biografies, rectificant o manifestant penediment per opinions o accions desafortunades. Només d’aquesta manera un ciutadà que vulgui dedicar-se a representar el poble en les institucions, es podrà lliurar d’arrossegar tota la vida el gep que porti a l’esquena. Si en Zapata ho hagués fet així, avui no estaria a la picota. I sort n’hem tingut que s’hagi topat amb una Carmela, perquè les Esperanzas, les Ritas o les Dolores a aquest afer li haguessin tirat una manta a sobre per tapar les vergonyes del presumpte culpable, seguint el particular protocol tallafocs de la corrupció o de la incorrecció democràtica.